El buit legal darrere dels productes alimentaris amb segells BIO o ECO

Molts productes alimentaris tenen infinitat de segells com BIO o ECO, “aprofitant el buit legal de la indústria alimentària, amb l’objectiu de rentar la imatge de les empreses que els distribueixen. És l’advertència de l’estudi Las mentiras que comemos. Anatomía del greenwashing alimentario, de l’associació Justícia Alimentària, que denuncia aquesta praxi i la falta de legislació en el sector.

El director de l’entitat, Javier Guzmán, ha explicat que pràctiques com el greenwashing, que consisteix a mostrar que les companyies són respectuoses amb el medi ambient, acaben confonent els consumidors. “Les empreses es mostren compromeses amb els problemes ambientals, socials o de salut, però realment no canvien el contingut del producte, només incorporen un atribut a l'etiqueta", assegura. 

L’estudi mostra que els segells corporatius estan dissenyats i "controlats per la mateixa indústria" o en col·laboració amb fundacions privades. Una de les que té més presència és The Carbon Trust o Certificació de Neutralitat de Carboni, una distinció climàtica que certifica que un producte està compromés amb la descarbonització, però la realitat és que el consumidor és incapaç de saber si el producte ha emés molt o poc CO₂ durant l'elaboració.

La certificació no informa d’aspectes laborals ni de drets humans

Una de les conclusions de l’informe és que posar un segell ecològic en un producte trasllada al consumidor la idea que és millor que un que no el porta. Però la certificació ecològica no distingeix aspectes laborals ni de drets humans. "L'agricultura intensiva d'exportació es tradueix en explotació laboral i, en molts casos, en explotació humana", alerta Guzmán.

A més, el segell ecològic pot induir a error per generar unes expectatives superiors al que la seua normativa regula. Un exemple són les fruites i hortalisses cultivades en hivernacles de regadiu, que poden portar el segell però darrere hi ha un fort impacte en el canvi climàtic i en l'explotació de l'aigua.

Impacte d’hivernacles, regadius i fertilitzants

En la producció agrícola, l'estudi conclou que hivernacles, regadius i fertilitzants són les principals fonts d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle i que això no es té en compte a l'hora de calcular les condicions ecològiques dels segells. Espanya és el segon país del món en superfície d'hivernacles, amb 70.000 hectàrees, per darrere de la Xina. Només Almeria i Granada tenen 30.000 hectàrees d'hivernacles que produeixen 4,5 milions de tones de fruites i hortalisses, dels quals ix el 25% de les fruites i hortalisses que consumeixen a Europa.

Els regadius són la segona font d'emissió de CO₂ de la producció agrícola, que consumeixen al voltant del 80% de l'aigua de les conques del país. A més, l'agricultura intensiva depén de l'ús de fertilitzants sintètics que "inevitablement" emeten diòxid de carboni en la producció i requereixen una elevada quantitat d'energia.

Els segells de benestar animal, en auge

Els segells de benestar animal també estan en "auge". Segons Justícia Alimentària, els seus criteris són tan laxos que permeten castrar els porcs sense anestèsia fins als set dies de vida, retallar les dents i la cua, i que el 20% dels animals patisca dificultats respiratòries. 

Polítiques públiques fermes per evitar les confusions

Davant d'aquesta situació, la investigació advoca per impulsar polítiques públiques fermes i precises que lluiten contra el canvi climàtic, produïsquen una alimentació sana i respecten els drets laborals i humans, mitjançant un "canvi radical" del sistema alimentari. Aquest canvi, segons Guzmán, ha de partir de millorar la legislació per a garantir uns estàndards de compliment obligat i que estiguen controlats per la inspecció pública.

Entre les propostes sobreïx la prohibició dels segells i l'autocertificació corporativa alimentària, apostant per un sistema públic d'etiquetatge i certificació social, ambiental i de salut.