Nutri-Score: el semàfor nutricional que ha generat polèmica

El Ministeri de Consum espera implantar aquest etiquetatge enguany, a pesar de les crítiques d’associacions i organitzacions de consumidors

Classificació dels aliments segons Nutri-Score
Classificació dels aliments segons Nutri-Score / Marta Galindo

Portar una dieta sana al llarg de la vida, composta per una alimentació variada i equilibrada, pot ajudar a previndre diferents malalties i trastorns. No obstant això, tal com adverteix l’Organització Mundial de la Salut, l’augment de la producció d’aliments ultraprocessats i els canvis d’estil de vida han donat lloc a un canvi en els hàbits alimentaris, amb un increment del consum d’aliments hipercalòrics, grassos i amb alts nivells de sucre. Però, com sabem si el menjar que consumim diàriament és o no saludable?  

En l’actualitat, els productes alimentaris envasats que es venen en les botigues o els supermercats contenen detallada la informació nutricional però sovint resulta complicat entendre-la. Solem mirar quantes calories tenen els aliments; en canvi, informació com el mil·ligrams de sal o el percentatge de fibra sol passar desapercebuda. 

Ara, amb l’objectiu de facilitar la comprensió d’allò que comprem i millorar així l’alimentació de la ciutadania, el Ministeri de Consum ha anunciat que implantarà un model d’etiquetatge per a diferenciar entre el menjar saludable i el no saludable, anomenat Nutri-Score. Amb aquest sistema, validat per diversos estudis científics, el departament que dirigeix Alberto Garzón també pretén animar la indústria alimentària a millorar la qualitat dels seus productes. Tot i això, associacions com Justícia Alimentària denuncien que el model presenta deficiències i que acaba beneficiant el sector alimentari, especialment al dels ultraprocessats. 

Què és Nutri-Score i quina utilitat té?

Nutri-Score és un etiquetatge basat en un codi de colors que caracteritza el valor nutricional dels aliments i les begudes. Actua com si fora un semàfor: indica amb lletres i colors quina és la qualitat de l’aliment. La A de color verd fosc seria la millor opció i la E roja la pitjor, passant per la B, C i D. L'objectiu és comparar productes de la mateixa categoria, de manera que l'elecció més fàcil siga també la més saludable. 

La categorització, a través d’un algoritme

A través d’un algoritme, el sistema distribueix un nombre de punts segons la composició nutricional per 100 grams o mil·lilitres de producte, classificant-los en favorables o desfavorables i que van de la A a la D. Entre les puntuacions positives es troben fruites i verdures, fibres i proteïnes; i en el negatiu, calories, greixos saturats, sucres i sal.

Aquesta és la fórmula que utilitza el sistema Nutri-Score. 

Valors desfavorables i favorables, segons Nutri-Score
Valors desfavorables i favorables, segons Nutri-Score / À Punt NTC

Una vegada aplicada la fórmula, als punts que s’obtenen en el marcador roig (negatius) se li han de restar els del nivell verd (positius). D’acord amb el número final, a l’aliment se li assignarà una lletra i color determinat, que va de -15 punts (que corresponen a la A) fins a 40, el més negatiu (E). 

El resultat que hauria d’aconseguir és que les fruites, verdures i els aliments basats en cereals estiguen en les primeres classes de la puntuació (A, B, C) mentre que els snacks, dolços i salats se situen en les últimes (D, E). El problema sorgeix quan begudes com els refrescos considerats “zero” s’ubiquen, segons la fórmula, amb un valor B i altres com el suc de taronja natural, estiguen etiquetats com a C. 

Justícia Alimentària denuncia que el sistema afavoreix les multinacionals

Nombroses associacions i col·lectius vinculats amb la nutrició i dietètica han criticat que és molt fàcil “enganyar” l’algoritme. Un exemple: si un iogurt té alts nivells de sucre però se li puja el percentatge de fibra o conté més percentatge de fruita, això farà que la seua valoració, tot i no ser del tot bona, siga millor. Aquest model compensatori permet, tal com denuncia l’organització Justícia Alimentària, que algunes empreses “amaguen” com a saludables molts aliments alts en greixos, sal o sucre. 

En una entrevista a À Punt Notícies, el president de Justícia Alimentària, Javier Guzmán, explica que com que es tracta d'un sistema gradual, no li dona a la persona consumidora tanta capacitat per a diferenciar si un producte és sa o no ho és. “Dona una falsa sensació de seguretat però al final no acaba orientant adequadament la compra dels productes”, assegura.

Guzmán critica que aquest model que posarà en marxa el Ministeri de Consum a qui vertaderament beneficia és a la gran industria alimentària que produeix ultraprocessats i que, afegeix, té més ferramentes per a “modificar” els productes i aconseguir que siguen considerats sans independentment dels nivells de greixos saturats o sucre. 

Cita “Les grans corporacions, les que venen més productes processats, són les que més han impulsat Nutri-Score”. Javier Guzmán - President de Justícia Alimentària Cita

Des de Justícia Alimentària ho tenen clar i demanen a Alberto Garzón que la regulació siga “pública, eficaç i independent”, amb un etiquetatge clar, que no confonga la ciutadania. “Ara per ara el govern espanyol no està a l’altura de la mesura. El que ha d’aconseguir és que la gent siga lliure, i per això ha de tindre tota la informació necessària”, ha manifestat Guzmán. 

Etiquetatge alternatiu a Nutri-Score
Etiquetatge alternatiu a Nutri-Score / Shutterstock

Consum diu que segueix endavant i que el sistema és voluntari

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha assegurat que regularà l’etiquetatge dels aliments a pesar de les crítiques que ha rebut de les empreses del sector. Així, ha destacat que el sistema, ara per ara, és voluntari, a l’espera que la Unió Europea aborde canvis en l’etiquetatge de forma obligatòria. 

Garzón s'ha referit a la reacció contrària d’alguns nutricionistes que creuen que "és insuficient", si bé ha defensat que Nutri-Score és el sistema que ha rebut "major suport científic".

L’UCV n’avala l’ús però diu que informació nutricional no equival a qualitat nutricional

“Qualsevol iniciativa de millora ens pareix molt important, però hem de dir que no és una ferramenta perfecta”. D’aquesta manera ha valorat Nutri-Score el secretari general de la Unió de Persones Consumidores de la Comunitat Valenciana, Vicent Inglada, que posa com a exemple els productes de la dieta mediterrània. L’oli, el pernil o el formatge, aplicant el barem, “no hi surten molt ben parats” pels seus nivells de greix, però això no significa que no siguen productes d’alta qualitat, explica Inglada. 

Des de la UCV afirmen que l’etiquetatge ha d’anar acompanyat d’una campanya de pedagogia, sensibilització i d’hàbits de consum per ajudar a la ciutadania a entendre la informació que es llegeix. “S’ha d’ajudar les persones consumidores a fer llegibles les característiques nutricionals perquè facen millors eleccions”, ha manifestat Inglada. 

Com utilitzar correctament Nutri-Score?

Des del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionsites de la Comunitat Valenciana apunten que per a donar-li un bon ús al sistema s’han de comparar productes d’una mateixa categoria i, per tant, escollir els que millor puntuació tinguen i evitar la compra i consum d’aquells que estiguen en nivell taronja/roig. Però recorden que els millors productes són aquells que no necessiten etiquetatge, com les fruites i les verdures. “Com més fresc, millor”. 

També et pot interessar