Brussel·les decidirà en sis setmanes si processa el jutge Pablo Llarena
Tres magistrats es faran càrrec del cas tal com havia demanat la defensa del jutge del Tribunal Suprem.
El tribunal de primera instància del jutjat francòfon de Brussel·les s'ha fixat el termini de sis setmanes per a decidir si és competent per a jutjar el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena. Així ho ha anunciat després de la vista preliminar de la demanda civil presentada a Bèlgica per l’expresident català Carles Puigdemont i quatre dels exconsellers contra Llarena. La demanda es basa en una suposada falta d’imparcialitat i una vulneració de la presumpció d’innocència per part del jutge del Tribunal Suprem.
A més, el tribunal belga també ha confirmat el nomenament d'una sala de tres jutges per a dirimir el cas, tal com havia demanat la defensa. Aquesta decisió ha sigut celebrada per les dues parts com un element de garantia en un cas "complex" com aquest, i és especialment rellevant ja que la sentència que pronuncie la sala no serà recurrible.
Ara, una vegada la cort ha pactat els tres magistrats responsables d'aquest procés, les parts hauran de presentar per escrit els seus arguments, en el termini d'un mes, sobre si la justícia belga ha de tractar el "fons" del cas o només la seua admissibilitat.
Així ho ha indicat el jutge del tribunal de primera instància francòfon de Brussel·les, després de constatar que no hi ha acord entre les parts sobre el calendari que cal fixar per al procés judicial, ni sobre les qüestions que han de ser jutjades.
L'acusació, per la seua part, considera que l'admissibilitat i el fons de la demanda són qüestions indivisibles i rebutja que siguen tractades per separat.
Quan el jutjat marque el calendari i la qüestió que cal jutjar, el cas passarà a la sala 75 del tribunal de primera instància, i s'iniciarà l'intercanvi d'arguments per escrit, de cara a celebrar una vista oral, probablement entre febrer i març. La durada mitjana a Brussel·les per als procediments civils és d'un any i mig, tot i que la pressió política i mediàtica internacional podria acurtar els terminis, segons han explicat experts en Dret Civil.
