Brasil decidirà si extradita un dels autors de la matança d'Atocha del 1977

Aquest divendres es coneixeran més detalls sobre l'operació i la possible extradició de Carlos García Juliá.

'El abrazo' de Juan Genovés
'El abrazo' de Juan Genovés

Les forces de seguretat brasileres han detingut a l'estat de São Paulo Carlos García Juliá, que tenia una orde de crida i cerca internacional per haver participat en la matança dels advocats laboralistes del despatx d'Atocha l'any 1977, segons han informat fonts de l'ambaixada espanyola a Brasília.

Les autoritats espanyoles havien sol·licitat l'extradició de García Juliá, que tenia 24 anys quan perpetrà els assassinats i a qui l'Audiència Nacional va condemnar a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats. 

Agents de la Policia Nacional s'han desplaçat al Brasil per a tramitar l'extradició de García Juliá i han participat en una roda de premsa conjunta amb els agents brasilers que han dut a terme l'arrest, segons fonts de la investigació.

Una font de l'ambaixada que l'espanyol està ara sota la custòdia de la Policia Federal. El superintendent farà aquest divendres una roda de premsa conjunta amb policies espanyols que han participat en l'operació per a donar més detalls sobre la captura i la possible extradició. 

El director de la Fundació Advocats d'Atocha, Francisco Naranjo, ha exigit que García Julià complisca a Espanya el que li queda dels 193 anys de presó i ha qüestionat l'interés de les autoritats espanyoles a detindre'l. D'altra banda, el secretari general del PCE, Enrique Santiago, ha expressat satisfacció per la detenció però demana que s'investigue si hi va haver "algun tipus de connivència oficial". El líder comunista es pregunta com va ser possible que l'ultradretà gaudira d'impunitat durant tants anys.

464 anys de presó

El juí a Espanya per la matança d'Atocha se celebrà l'any 1980 i la sentència va sumar 464 anys de presó en conjunt per als condemnats. Els quatre integrants del comando ultradretà, Francisco Albadalejo, José Fernández Cerrá, Leocadio Jiménez Caravaca i Carlos García Juliá, van ser condemnats a penes de 73 a 193 anys. 

García Juliá, que estava adscrit a la Falange quan va cometre els assassinats, va ser condemnat a 193 anys però es va fugar aprofitant un permís penitenciari i va fugir a Bolívia. En aquest país sud-americà el van empresonar per un delicte relacionat amb el narcotràfic. 

Juliá, junt amb Fernández Cerrá, era un dels principals encausats. Tots dos han complit de moment uns 14 anys de condemna pel crim, ja que Juliá es va fugar durant una llibertat condicional i a Cerrá el van posar en llibertat i també se’n va anar a Amèrica del Sud. 

Mentre estava fugit a Bolívia, l'Audiència Nacional va dictar una orde d'extradició per a Juliá i al desembre de 2016 va actualitzar la petició davant del Ministeri de Justícia perquè el traslladaren a Espanya i acabara de complir condemna.

El crim contra el bufet d'advocats d'Atocha

El 24 de gener de 1977 a la nit, tres pistolers de l'extrema dreta van irrompre en un despatx d'advocats laboralistes vinculats al PCE i CCOO. Durant l'atac mataren Luis Javier Benavides, Serafín Holgado, Ángel Rodríguez, Javier Sauquillo i Enrique Valdevira i feriren Alejandro Ruiz-Huerta, Dolores González, Miguel Sarabia i Luis Ramos. Aquests dos últims ja han mort. L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, aleshores advocada del bufet, no va arribar a trobar-se amb els assassins perquè en l'últim moment va canviar el despatx en què s'anava a reunir amb els companys. 

L'atemptat el van cometre sis mesos abans de les primeres eleccions des que va tornar a instaurar-se la democràcia després de la dictadura franquista, i va commocionar el país sencer. Al soterrar de les víctimes, organitzat pel PCE, que aleshores estava il·legalitzat, assistiren més de 100.000 persones. Aquesta va ser la primera manifestació multitudinària de l'esquerra després de la mort del dictador Franco i va transcórrer en silenci i sense incidents. 

També et pot interessar