Botiges en l'era del plàstic

José Ángel Boix manté l’art de la terrisseria d’Agost i exporta botiges, fins i tot, al Canadà.

José Ángel Boix al seu taller de terrisseria a Agost.
José Ángel Boix al seu taller de terrisseria a Agost.
04 d'agost 2018 - 12:00

Jose Ángel Boix pertany a la quarta generació de terrissers d’Agost. Al seu taller de la comarca de l’Alacantí elabora fins a una vintena de peces diferents. Hi destaquen les botiges que exporta a llocs tan llunyans com el Canadà o el Perú. De terrissers artesans, en queden dos de joves dels quaranta que hi ha hagut a Agost.

Disseny i tradició omplin el taller on podem trobar des de les tradicionals botiges anomenades valencianes, carreteres i santanderines fins als models de formes i colors inusuals. “Hi ha una tendència a desplaçar el plàstic i dur a casa peces de materials antics... les cassoles aporten un millor sabor als plats. Ara, per exemple, em demanen abeuradors per a gats i gossos, a més de les vidrioles amb forma de porquet. També, una marca coneguda d’embotits m’ha demanat que adapte les botiges per a incloure-hi iPads i fer-ne una campanya publicitària.” És l’última comanda per al terrisser, que ha substituït el forn morú per un altre de gas.

En 60 hores fa la cuita de les peces. La resta segueix el procés que ha aprés de son pare: la terra prové de la muntanya de la Beata, la decantació la fa a les seues instal·lacions per a obtindre un fang al qual li afig un 1% de sal. Li atorga la blancor característica de les botiges d’Agost i la porositat que necessita la peça. És imprescindible perquè sue i puga refrescar l’aigua fins a 7 graus. “Vendre és el més difícil”, assegura, i també fa tallers i acudeix a fires arreu de l’Estat espanyol. Ens ha dit el secret per a detectar la botija perfecta, que és que quan li colpegem l’ansa sone com una campana. Després d’unes hores amb aigua, la canviem per una de nova i a refrescar-nos per dins i per fora.

També et pot interessar