Botellot de dos a cinc de la matinada, la realitat diària que molesta el veïnat dels voltants de la plaça d'Hondures

Desenes de persones estiraren la festa fins passades les cinc d'aquest dijous en el jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez de València

Gravació facilitada per una veïna del botellot de la matinada de dijous als voltants de la plaça d'Hondures / À Punt NTC

Dijous de matinada. Centenars de persones participen en un multitudinari botellot al jardí intermedi de l'avinguda de Blasco Ibáñez de València. Ací s'ha traslladat la festa quan han tancat els locals de la plaça d'Hondures. La concentració ha començat vora les dues de la matinada i no s'ha dispersat fins passades les cinc.

D'aquesta realitat parlen les imatges que ens ha facilitat Àngels, una veïna de la zona que assegura que la situació que ha gravat aquesta mateixa matinada es repeteix, pràcticament, de dilluns a diumenge. Desesperada, per la falta de descans, reclama solucions a un ajuntament al qual acusa d'haver abandonat el veïnat.

"És la burrera absoluta consentida, com si cada dia fora Falles. No ens deixen dormir, la policia no actua i tot acaba ple de vòmits i gorrinada", lamenta Àngels, que assegura que el problema de convivència també ho és de seguretat. "L'altre dia apalissaren un xic, poc després n'apunyalaren un altre a les portes d'una discoteca. Dissabte vaig cridar la policia perquè un grup de joves de botellot no deixava passar els vehicles per l'avinguda", ens explica.

La veïna situa el repunt dels botellots a la zona a mitjan juny, coincidint amb l'alleujament progressiu de les restriccions a la mobilitat i l'activitat de locals de restauració, pubs i discoteques, per la millora de la situació sanitària.

Més llicències per a una zona saturada de locals

Toni Pau, de l'Associació de Veïns de la Plaça d'Hondures corrobora la situació. No és una queixa aïllada sinó una singularitat que s'ha normalitzat a la zona. Pau veu en l'elevada densitat de locals d'oci a la plaça i els voltants –que estima superior a les de localitats turístiques com Benidorm– la base del problema i critica durament que l'ajuntament concedira més llicències durant la pandèmia.

"El problema és la gran concentració de terrasses a la plaça d'Hondures. No és que la gent vinga a posta a fer botellot. És que abans de tancar els serveixen beguda en gots de plàstic i segueixen la festa", explica.

Sancions de fins a 3.000 euros en la nova ordenança de convivència

Les queixes coincideixen en el temps amb l'anunci d'una nova ordenança municipal de convivència, que aspira a facilitar l'acció de la policia contra les conductes incíviques, però també contempla accions didàctiques i de sensibilització. L'esborrany del reglament, que aquest dijous va presentar el regidor de Protecció Ciutadana, multa amb quantitats de fins a 750 euros les persones que s'agrupen al carrer per a beure, unes sancions que poden arribar als 3.000 euros per als convocants dels botellots. En la llista de conductes greus, també figuren les deposicions al carrer i les pintades i grafits.

El portaveu veïnal de la plaça d'Hondures veu l'ordenança amb esperança i escepticisme a parts iguals. Assegura que l'Ajuntament de València podria haver frenat la situació abans i anticipa que, de moment, l'associació manté l'aposta per la declaració de zona acústicament saturada, que pot comportar horaris més restringits i limitar o suspendre la concessió de llicències.

Broseta lamenta els "desgavells vius i actius"

"Les sancions que es posen... s'acabaran executant?", pregunta retòricament María José Broseta, la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de la ciutat, que tot i veure la nova l'ordenança amb una certa expectativa, alhora recorda que "l'anterior ja deia que no es podia beure en la via pública". Broseta creu que a l'Ajuntament ha actuat tard, perquè el repunt dels botellots en aquesta i altres zones de la ciutat "es veia vindre" amb la fi de les restriccions a la mobilitat, derivades de la millora de la situació sanitària. I adverteix que la situació va pel camí de judicialitzar-se si no millora a curt termini.

"Ens queda anar als tribunals i reclamar que posen en marxa una zona ZAS, que no és el nostre desig", assegura Broseta, "perquè volem barris vius i actius, però és que ara tenim desgavells vius i actius".

També et pot interessar