Les bodegues valencianes no podran usar el nom de Cava de Requena
A pesar que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va autoritzar l'ús de la denominació, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava impugnarà la decisió
Els productors de cava de Requena han reaccionat amb sorpresa i decepció a l'acord del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava, amb el qual impugnaran l'ús del nom de Cava de Requena per a la producció feta en aquesta zona.
Els viticultors requenencs expliquen que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ja va autoritzar l'ús de la denominació en considerar que no suposava cap confusió per al consumidor respecte de la Denominació d'Origen Utiel-Requena, que s'aplica als vins.
Tanmateix, a Requena consideren que aquesta és l'excusa que utilitzen els bodeguers catalans per a no reconéixer el cava valencià. A més, han recordat que el municipi té la superfície més gran de cultiu i el major nombre de famílies que es dediquen a la producció vitícola de tots els que formen part de la DO Cava.
La decisió del Consell Regulador, però, no s'ha pres per unanimitat, ja que han tingut en contra el vot del vocal dels viticultors valencians i extremenys, Fernando Medina, i l'abstenció dels productors. "És molt trist que estiguem lluitant per la nostra identitat, però ho continuarem fent", lamenta Medina, que puntualitza que Requena és terra de cava des del 1982, abans que es conformara el Consell Regulador de la DO Cava.
La denominació d'origen es divideix en quatre zones: Comtats de Barcelona, que engloba les subzones de Valls d'Anoia-Foix, Serra del Mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent; la zona de la Vall de l'Ebre, subdividida en Alto Ebro i Valle del Cierzo; les vinyes d'Almendralejo, i la jurídicament acceptada Cava de Requena (encara que en el web de la DO Cava assenyale "Zona de Llevant").
