Què és el 'blackface' i per què es considera racista pintar-li la cara de negre al rei Baltasar?

Pintar-se la cara de negre per a disfressar-se del rei Baltasar sembla una tradició inofensiva, però algunes persones l'interpreten com un acte racista i insultant. Quan només falten unes hores perquè els Reis d'Orient comencen a repartir regals a xiquets i xiquetes de tot el món, es reobri aquest debat que, com el torró, torna a casa per Nadal.

L’organització de dones afrodescendents Afroféminas ha llançat enguany una campanya amb l’etiqueta #StopBlackFaceinSpain ("Prou de cares negres a Espanya") per a erradicar les cares pintades per a representar els patges o reis. Entre les cavalcades que estan en el punt de mira dels col·lectius antiracistes estan la d'Igualada (Barcelona) i la més antiga d'Espanya: la d'Alcoi.

La reivindicació no és nova. El 2017 Afroféminas ja va començar a denunciar en xarxes socials el que consideren una tradició racista. Ana Bueriberi, cap de comunicació d’Afroféminas, explica que enguany la difusió de la campanya s’ha multiplicat gràcies a la participació d’influencers com ara el periodista d'Eldiario.es Moha Gerehou; Rita Bosaho, directora general per a la igualtat del Tracte i la Diversitat Ètnicoracial; Thimbo Samb; Serigne Mbayé o Omar El Pretinho, entre molts altres. Aquest últim ha estat tres anys consecutius llançant un vídeo per a parodiar com seria la cavalcada si foren persones negres les que es pintaren la cara blanca. 

Des de quan es pinten els blancs la cara de negre?

Es creu que aquesta pràctica (coneguda en anglés com blackface) va començar a Nova York, als EUA, cap a l'any 1830, amb els Minstrel Shows. Tant als Estats Units com a Europa, els actors es pintaven la cara per a entretindre els blancs amb espectacles basats en estereotips negatius sobre els negres i en burles sobre les seues expressions, accents i aparença.

Ja en el segle XX es va començar a utilitzar aquesta pràctica per a representar personatge negres en el cine. Però a mesura que van créixer els moviments per a erradicar el racisme, aquesta pràctica va anar perdent terreny i va començar a considerar-se un acte ofensiu. L'any 1960 el Moviment de Drets Civils dels Estats Units va aconseguir que la llei tipificara aquesta pràctica com un acte racista.

Per què és tan ofensiu?

El politòleg i activista N’goy Ramadhani N’goma denuncia en una entrevista a À Punt que pintar-se la cara de negre és una caricatura "que representa els trets més estereotipats de com se suposa que som les persones negres (llavis grossos i rojos, nas xato, cul voluminós, etc.)".

Segons Ramadhani, és un acte ofensiu i insultant si tenim en compte l’historial de racisme i esclavitud vinculat a aquesta pràctica. "El whiteface (una persona negra pintada de blanc) no seria considerat una pràctica ofensiva, ja que l’estatus de les persones blanques sempre ha sigut superior al de les persones negres", explica N’goma.

"És una manifestació del racisme institucional que patim les persones negres" i, malgrat que el tema només cobre protagonisme amb les festes nadalenques, és una pràctica que es dona durant tot l’any en circs, teatres i fins i tot en coneguts programes de televisió. I el problema" —afegeix l’activista— "és que és una construcció que legitima la mirada racista i reforça la de les noves generacions, sobretot quan es fa en festivitats enfocades a la infància com la del dia de Reis. Quan era xicotet no entenia per què una persona blanca es pintava de negre, era ofensiu", declara.

Però la polèmica que es viu a Espanya no és molt diferent a la d’altres països com Holanda. El seu Zwarte Piet —o Pere el negre— n’és un altre exemple. Piet és el patge que s'encarrega de repartir els regals en la festa de Sant Nicolau i sempre l'interpreten persones blanques disfressades amb una perruca de monyo rull, unes arracades grans i daurades i uns llavis molt grossos i rojos.

Els patges o els ‘negrets’ d’Alcoi

La cavalcada de reis més antiga d’Espanya —i declarada Bé d'Interés Cultural, Festa d'Interés Turístic Nacional i aspirant al reconeixement de la Unesco des del 2011— és també una de les més qüestionades per les associacions antiracistes. "Els patges d’Alcoi són colonialistes, són racistes, no són divertits. Discriminen", afirma una de les publicacions llançades per Afroféminas, que defineix la tradició com "insultant i desactualitzada".

Bueriberi relata que una de les estratègies que han seguit per a difondre el seu missatge és contestar a alguns dels arguments més comuns per a defendre la festa. "Se'ns reclamava que no ens informàvem, que havíem de ‘culturitzar-nos’ al voltant de la tradició. Així que ho hem fet". Una de les publicacions que han compartit a través del seu compte d’Instagram es basa en un article d'Antumi Toasijé que aporta documents històrics per a defendre que els tradicionals patges de la cavalcada d’Alcoi són una representació dels esclaus de l’època colonialista. 

L’associació de patges d’Alcoi nega categòricament cap intenció despectiva. En declaracions a À Punt, el president de l’associació, David Ponsoda, ha destacat que la representació d’aquesta tradició icònica no té vocació de "fer burla de ningú, ni molt menys pretén ferir cap sensibilitat". Ponsoda recorda que la inclusió o no dels patges depén de l’Ajuntament i assegura que si arriba el dia en què es decideix eliminar aquesta part de la cavalcada, també desapareixeria el campament reial, és a dir, el lloc on els patges i els Reis descansen i treballen embolicant regals.

"El que es qüestiona és la pràctica en si, no si la intenció és racista o no”, manifesta N'Goma qui, com altres veus antiracistes, veu que el fet de pintar-se la cara s'ha anat repetint any rere any sense plantejar-se si era el moment de canviar. Ana Bueberi considera que sí i per a fer-ho proposa com a primer pas "que hi haja persones racialitzades en els organismes perquè s'hi incloga un punt de vista crític" i, en segon lloc, prendre mesures des dels organismes públics per a plantejar canvis o alternatives de cara a les cavalcades del 2023: "Cal preguntar-se si realment és necessari mantindre això", planteja.