Les belugues ucraïneses i valencianes de l’Oceanogràfic podrien ser bilingües
Els cuidadors s’han adonat que l'aprenentatge es produeix de manera espontània perquè les belugues refugiades a València parlen de manera diferent a les locals
La guerra a Ucraïna va obligar Plombir i Miranda, dos belugues que es trobaven en un aquari de Khàrkiv, a refugiar-se a l’Oceanogràfic de València. Aproximament un mes després que un dispositiu històric les traslladara a la seua nova llar, els cuidadors i científics de les instal·lacions valencianes han pogut constatar alguns canvis inesperats, tant en els dos animals refugiats com en les belugues locals, Kylu i Yulka.
“Ha sigut tota una sorpresa perquè s’han adaptat superbé a la nova instal·lació, a la seua nova casa” conta Andrea Ortolá, una de les cuidadores de l’Oceanogràfic. I afig que l’entorn de València, més “enriquit” i on estos mamífers conviuen amb peixos, és ben diferent del que tenien a Ucraïna.
Plombir i Miranda estan en període d’adaptació, i per això encara no comparteixen piscina amb les belugues locals, Kylu i Yulka. Tot i això, els animals es veuen i se senten a través de les portes que comuniquen les seues respectives instal·lacions, una barrera que no ha impedit que establiren una relació ben especial, sobretot els dos espècimens més joves. “Miranda i Kylu es fan moixaines amb les boquetes, s’intenten tocar els morrets, vocalitzen, està sent molt bonic” explica Ortolá emocionada.
“És sorprenent conéixer la plasticitat dels animals, com es comuniquen entre ells i com evoluciona el seu llenguatge d'acord amb l'entorn”
Una altra barrera que no és física, sinó lingüística, tampoc ha impedit que interaccionen. Poc després de l'arribada de Plombir i Miranda, l’equip de l’Oceanogràfic es va adonar que no parlaven com la resta de les belugues. Estos cetacis, com que s'han criat en un entorn ple de dofins, hi van adquirir un llenguatge molt similar". Segons Ortolà, les dos belugues refugiades i les locals “emeten sons molt diferents, i hem vist que Kylu, l'exemplar valencià més jove, comença a copiar vocalitzacions de Plombir”. Estos comportaments podrien demostrar l'aprenentatge d’un llenguatge nou, un fet que “mai havíem vist” assegura la cuidadora.
“És sorprenent observar la plasticitat dels animals, com es comuniquen entre ells i com evoluciona el seu llenguatge d'acord amb l'entorn” reconeix Daniel García, director d’operacions zoològiques a l’Oceanogràfic. García subratlla que els animals “no només reprodueixen l’accent, sinó la manera de construir les 'paraules'”. L’investigador detalla que ara volen estudiar com evoluciona esta plasticitat del llenguatge, és a dir, “si les belugues de València adopten part de les xiulades de les ucraïneses, que s'assemblen al llenguatge dels dofins, o si les belugues ucraïneses comencen a adoptar el 'format' de les valencianes” conclou García.
