Les aus aquàtiques hivernants tornen amb força a l’Albufera després de la dana
El capó reial i les gavines suposen més de la meitat de les aus que SEO/BirdLife ha comptabilitzat a l’aiguamoll
L’organització SEO/BirdLife ha comptabilitzat al principi d’enguany un total de 131.925 exemplars de 78 espècies d'ocells aquàtics al parc natural de l’Albufera, el doble que a l’inici del 2025. Suposa, per tant, un màxim històric per a l’aiguamoll que, segons l’associació, es deu fonamentalment a l’augment de les poblacions hivernants de capó reial (+200%) i de gavines (+51,76%), que representen, en conjunt, més de la meitat dels ocells comptabilitzats.
En general, des de SEO/BirdLife apunten al fet que s'observa una pujada de la població hivernal de quasi tots els grups d'ocells aquàtics, la qual cosa mostra una recuperació després del descens de la temporada anterior, a causa de les conseqüències catastròfiques que va ocasionar la dana d'octubre del 2024 en l’aiguamoll.
Així mateix, l’organització indica que un altre factor per al creixement ha sigut la perellonada, la inundació hivernal dels camps d'arròs, que ha sigut prou àmplia i ha oferit zones amb prou profunditat per a les espècies bussejadores com la fotja comuna, de la qual s'han comptabilitzat 1.121 individus (+180,25%).
El cens —que s’ha fet en les vora 14.000 hectàrees d’arrossars i les 2.800 hectàrees de la llacuna— reflectix la importància de la inundació hivernal i la gestió de l'arrossar, ja que més del 70% de les aus comptades es van trobar en estes zones, xifra que se situa molt pròxima al 100% per a alguns grups com ara els ardeids, el capó reial, les gavines, els flamencs i algunes espècies de limícoles. Els anàtids i el corb marí gros, per contra, han mostrat preferència per les zones de reserva i la llacuna.
El capó reial, el gran protagonista
Els anàtids, un dels principals grups d'aus aquàtiques que hivernen a l'Albufera, han augmentat un 18,13% en conjunt, encara que amb diferències entre les distintes espècies. Així, l'ànec collverd amb 16.272 individus (+34,59%), el xarxet eurasiàtic amb 7.477 individus (+21,60%) i el morell cap-roig amb 444 (+159,65%) augmenten les poblacions i n'assolixen xifres per damunt del rang de l'última dècada. Mentrestant, l’ànec cullerot comú disminuïx la seua població hivernal a una de les xifres més baixes amb 5.360 individus (-22,87%). L’ànec blanc disminuïx (-13,59%), però manté la tendència positiva des del 2023, mentre que el xibec cap-roig, amb 1.840 individus, experimenta un notable augment respecte al 2025 (+162,11%), però manté la tendència negativa dels últims anys.
Les garses i afins —entre els quals es troben el capó reial i el flamenc comú— augmenten totes, amb l'excepció del flamenc comú, el contingent del qual es reduïx a xifres de fa cinc anys, amb 6.184 individus, probablement relacionat amb la millora d'altres aiguamolls com Doñana.
El cens de capó reial ha sigut de 31.999 individus el 2026. Una xifra que representa una quarta part del total d'aus comptades, i el màxim per a una espècie que fa a penes dos dècades era poc més que una raresa al Parc Natural.