Un estudi liderat per la Universitat d'Alacant alerta de l'impacte que suposa l'augment del pasturatge

L'informe, publicat en Science, detecta que els impactes són majorment positius a les zones més fredes de més riquesa d'espècies i negatius als llocs més càlids de menor diversitat

Un ramat d'ovelles
Un ramat d'ovelles / Sergio Velasco Ayuso

L'augment del pasturatge amenaça les pastures més àrides del planeta, segons un estudi internacional liderat per la Universitat d'Alacant (UA) que presenta la primera avaluació dels impactes ecològics d'aquesta activitat ramadera després d'elaborar un mostreig en 326 ecosistemes àrids situats en 25 països de sis continents. L'informe s'ha publicat en la revista Science.

Un resultat clau d'aquest estudi és que els impactes de l'augment de la pressió del pasturatge en els serveis ecosistèmics que brinden les pastures àrides del planeta —com el manteniment de la fertilitat del sòl, la producció de farratge i llenya o el control de l'erosió— depenen del clima, el sòl i la biodiversitat local. Així ho destaca el biòleg i ecòleg Fernando T. Maestre Gil (Sax, 1976), investigador distingit de la UA i director de l’equip que encapçala la investigació. És a dir, que els impactes són majorment positius a les zones més fredes amb una major riquesa d'espècies de plantes i negatius als llocs més càlids amb una menor diversitat de plantes i una major estacionalitat de les precipitacions.

El pasturatge és una activitat humana fonamental que sosté centenars de milions de persones i està íntimament lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. A més, és particularment important a les zones àrides, que cobreixen més del 40% de la superfície de la Terra, i constitueix la llar d'un de cada tres humans i de la meitat del bestiar del planeta, segons un comunicat de la UA. Però, malgrat la rellevància del pasturatge per a les persones i els ecosistemes, fins ara cap estudi ha caracteritzat els impactes que puga tindre en la provisió de serveis ecosistèmics a escala global utilitzant dades in situ, detalla un comunicat de la UA. 

Per a aconseguir-ho, un equip científic sota la direcció de Maestre Gil, ha sumat forces amb un equip internacional de més d'un centenar de persones per a estudiar 326 ecosistemes àrids enclavats en 25 països de sis continents. Fruit de la investigació, han comprovat que les relacions entre el clima, les condicions del sòl, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics mesurats varien segons la pressió de pasturatge.

A mesura que el clima es torna més càlid i sota una alta pressió de pasturatge, les reserves de carboni al sòl disminueixen i l'erosió del sòl augmenta, però no s’observa aquest canvi quan disminueix la pressió de pasturatge, segons revela l’estudi. L’investigador Nicolas Gross, de l'Institut Nacional d'Investigació per a l'Agricultura, l'Alimentació i el Medi Ambient (INRAe, França) i investigador de l'estudi, considera que això suggereix que la resposta de les zones àrides al canvi climàtic en curs pot dependre de com les gestionem localment.

Una altra de les conclusions és que no existeix una única resposta al pasturatge a les zones àrides i que els seus efectes variaran en tot el món. Per això és important tindre en compte les condicions locals a l'hora de manejar el bestiar domèstic i els herbívors salvatges, indica l’investigador David Eldridge, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia).

Els resultats de l’estudi destaquen, a més, la importància de preservar la biodiversitat de les zones àrides del món íntegrament, per a conservar-ne la capacitat de brindar serveis essencials per a les persones i també per a mitigar el canvi climàtic.

Les troballes d'aquest estudi són de gran rellevància per a aconseguir una gestió més sostenible del pasturatge, i per a establir accions efectives de gestió i restauració destinades a mitigar els efectes del canvi climàtic i la desertificació a les zones àrides del planeta.

També et pot interessar