Els aspirants a una VPO d'Alzira fan la reserva després de tres dies de cua al ras: "Ho hem passat malament, però ja estem tranquils"

Les tres nits al ras han pagat la pena. Míriam i Nico ja tenen el pis que buscaven, un àtic amb vista a la muntanya als afores d'Alzira, la joia de la corona de la primera promoció de VPO en més de dos dècades a la capital de la Ribera Alta. La parella, de 28 anys, ha sigut la primera a travessar la porta de la immobiliària on es fa la reserva. Hi ha huitanta persones més a la cua, una desena espera des de diumenge, perquè els pisos s'adjudiquen per orde d'arribada. "Ho hem passat molt malament, però ha eixit bé, ja no m'he de calfar el cap" comenta Míriam, que tenia clar que el projecte de vida en família passava per una residència estable, sense les sorpreses del mercat de lloguer.

Necessitaven un pis, havien vist la promoció i temien quedar-se fora, així que van decidir estrenar la cua a la porta de la immobiliària". "No sabíem en quin moment es posaria la gent. Si fan cua per a un concert, no la farien per una vivenda? Per això vam decidir posar-nos", recorda la jove, que lamenta la pèrdua de dignitat que li ha causat el procés. "És una situació complicada, i vore que hem de passar-ho és trist, però tal com està l'habitatge si no passàvem per això...", ha raonat en À Punt.

Els següents a firmar la reserva han sigut els pares d'un dels futurs inquilins, gent major que han passat la nit en vetla per a rellevar el fill, després de dos dies en esta "cua de l'esperança i la desesperació", com l'ha descrita la nostra companya Teresa Pitarch. "És indignant i humiliant", comenta Anna Pons, una altra aspirant.

Viure amb els pares per a estalviar l'entrada

Míriam i Nico tenen ara dos anys de marge per a reunir els diners de l'entrada. "Ara estic tranquil·la, tinc temps per a estalviar el màxim", ens explica la jove, nascuda a Polinyà de Xúquer, però establerta des de fa anys de lloguer a Alzira. Per a aconseguir els diners, la parella ha pactat instal·lar-se temporalment en casa dels pares, ja que el lloguer, tot i no ser dels més alts de la ciutat, es menjava els seus estalvis.

Els dies de cua compartida han forjat la solidaritat entre els inquilins potencials de la futura comunitat de veïns. Míriam no ha pogut evitar emocionar-se quan ha recordat en À Punt l'experiència vital, les aspiracions compartides i els problemes que cadascú ha compartit a la cua. Una situació que evoca, en ple segle XXI, l'angoixa per l'accés a un pis propi del tardofranquisme, que Rafael Azcona va satiritzar el 1960 en la celebrada El Pisito.

Les 123 vivendes de la VPO d'Alzira encara s'han de construir i s'estima que estaran disponibles a finals del 2027 i 2028. Els preus varien dels 119.000 euros de les plantes baixes als 160.000 dels àtics, valors inèdits en un mercat a l'alça que continua marcant rècords i que encara sembla que no ha tocat sostre.