L'ascensor social progressa lent a Espanya: només una de cada deu persones criades en llars pobres té ingressos alts d'adultes
Més de la meitat d'adults procedents de famílies acomodades té estudis universitaris, però el percentatge s'enfonsa al 23,3% en cas dels que visqueren en entorns amb situació econòmica roïna
La desigualtat i l'escassa mobilitat en l'escala social constitueixen hui dia dos problemes grans en tot el món, també a Espanya. Un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicat este dimarts analitza com es transmet la pobresa de pares i mares a fills i mostra com estan d'arrelats estos fenòmens també a Espanya, ja que només el 9,2% de les persones criades en famílies amb una situació econòmica roïna o molt roïna han aconseguit prosperar i tindre ingressos alts en l'edat adulta. Són només una de cada deu.
Les dades s'arrepleguen en l'estadística del Mòdul sobre transmissió intergeneracional de la pobresa, que forma part de l'Enquesta de condicions de vida relativa a l'any 2023. A més de l'evolució de la renda, examina el nivell d'estudis de les persones que nasqueren en llars amb menys recursos. Una de les conclusions que es desprén és que sols el 23,3% de les que cresqueren en entorns pobres, un quart de la població, tenien estudis superiors el 2023. El percentatge contrasta amb el d'aquelles que procedien de famílies amb una situació econòmica bona o molt bona, que creix fins al 53,1%. Més del doble.
A més, l'INE també destaca com influeix el fet de tindre progenitors que han estudiat per al desenvolupament de la carrera acadèmica. A mesura que augmenta el nivell educatiu dels nostres pares i mares, hi ha més probabilitat que nosaltres accedim a estudis superiors en el futur. Per exemple, només el 36,2% dels adults fills de famílies amb estudis d'educació secundària de primera etapa o inferior havia aconseguit anar a la universitat. El percentatge quasi es duplica al 59,2% en els fills de progenitors que han acabat l'ESO i bota al 77,8% en cas que els pares i mares tinguen també educació universitària.
Si es mira la situació econòmica de l'entorn familiar, el 19,3% dels adults procedents de llars pobres van traure fins a l'educació primària i un 23,3% anaren a la universitat. En quatre anys estos percentatges han millorat notablement, ja que en l'enquesta del 2019 només el 15,8% de les persones criades en llars amb recursos escassos accedia a estudis superiors. En el cas de les famílies més acomodades la situació és a la inversa, perquè sols el 5,2% dels adults es queda amb educació primària o inferior i un 53,1% arriba a la universitat.
El 9,7% vivia en llars sense recursos
L'enquesta de condicions de vida reflecteix que el 9,7% dels adults que ara tenen entre 25 i 59 anys, un de cada deu, vivia en llars amb una situació econòmica roïna o molt roïna quan eren adolescents. En quatre anys el percentatge ha disminuït respecte de l'estudi anterior, que data del 2019, quan se situava en el 10,1%. Paral·lelament, el 43,5% va criar-se en entorns acomodats —amb situació econòmica catalogada de bona o molt bona—, un percentatge deu punts superior al 32,4% registrat en l'anterior estudi.
Quant a la situació econòmica actual, les dades indiquen que el 24,6% dels adults procedents de famílies pobres tenia ingressos baixos el 2023, mentre que el 9,2% presentava ingressos alts. Esta diferència en els percentatges és inferior a la de l'enquesta del 2019, en què la bretxa distava més de vint punts: 34,2% amb rendes baixes i 9,4% amb altes, respectivament. Per contra, el 16,9% d'adults que vivien en llars amb una situació econòmica bona o molt bona tenia ingressos baixos l'any passat, mentre que el 24,3% tenia ingressos alts. Esta diferència en els percentatges també s'ha reduït respecte del 2019 —13,2% amb ingressos baixos i 30% amb ingressos alts.
