Arriba l'hivern, l'estació més curta de l'any

L'hivern comença a l'hemisferi nord aquest dilluns a les 11:02 h i durarà 88 dies i 23 hores, fins al 20 de març, moment en què donarà pas a la primavera.

El solstici de desembre, o en el nostre cas, el solstici d'hivern, marca el moment de l'any en què el Sol està menys alt sobre l'horitzó a les nostres latituds. L'astre està quasi estàtic respecte al fons d'estreles i és precisament aquest l'origen del terme solstici, del llatí solstitium (deso sistere, 'sol parat').

Iniciem així l'estació més curta de l'any, una conseqüència de l'òrbita el·líptica de la Terra al voltant del Sol, que fa que la velocitat del nostre planeta no siga la mateixa al llarg de tot l'any. De fet, en aquests moments la Terra es troba més prop de l'astre rei i serà el pròxim 2 de gener el dia en què arribem a la distància mínima, 147 milions de quilòmetres.

Aquest dilluns 21 serà el dia més curt de l'any a l'hemisferi nord, amb menció especial per al pol nord, on serà de nit les 24 hores del dia. Mentrestant, a l'altre extrem del planeta, a l'Antàrtida, ocorrerà tot el contrari i es donarà el fenomen conegut com el sol de mitjanit, amb llum solar durant tot el dia.

Al llarg de l'estació més freda de l'any a les nostres latituds, no hi haurà cap eclipsi i el cel estarà dominat per la lluentor dels planetes Venus, Mercuri, Júpiter i Saturn. Si s'observa el cel a l'alba, Venus podrà veure's fins a mitjan febrer. En aquell moment començaran a veure's Mercuri, Júpiter i Saturn. De vesprada, podrà veure's Mart durant tota l'estació, Júpiter i Saturn fins a mitjan gener, i Mercuri durant tot el mes de gener.