Dos anys de presó i 37.000 euros de condemna a l'home dels 2.000 tumors

Paco Sanz va simular que patia una malaltia letal per a recaptar ajudes per valor de 260.000 euros.

Paco Sanz, en un vídeo de YouTube
Paco Sanz, en un vídeo de YouTube / Arxiu

L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Paco Sanz, conegut com l'home dels 2.000 tumors, a dos anys de presó per estafa, així com a la devolució de 36.918 euros en simular que patia una malaltia letal i que si no viatjava als Estats Units per a curar-se, moriria.

La sentència és fruit de l'acord aconseguit entre la defensa de Paco Sanz i la Fiscalia en la primera sessió del juí pel qual el processat va reconéixer els fets i el ministeri públic va reduir la seua petició de condemna de sis anys a només dos. El mateix va ocórrer amb la seua exparella, Lucía Carmona, per a la qual la Fiscalia demanava tres anys de presó i, després de reconéixer l'estafa, va quedar reduït a un any i nou mesos.

Santi Rodríguez o José Mota, entre els estafats

Ara, l'Audiència fixa en 36.918 euros (dels presumptament 260.000 mil estafats) la quantitat que haurà de retornar als vint demandants, entre ells l'actor Santi Rodríguez, l'humorista José Mota o el presentador del programa de televisió Hermano mayor, Pedro García Aguado. El condemnat haurà de pagar també una multa de 2.160 euros, segons ha acordat el tribunal, que condemna la seua exparella Lucía Carmona a pagar 911 euros pel delicte.

Segons la sentència, a Paco Sanz li van diagnosticar la malaltia de la síndrome de Cowen en 2009, que es "caracteritza per l'aparició de tumors benignes" però sense risc de morir, per la qual cosa es va aprofitar de la seua malaltia per a obtindre "un lucre patrimonial il·lícit des de 2010 fins a 2017".

Durant aquest període de temps, Paco Sanz va fer creure, a través de xarxes socials i mitjans de comunicació, que la seua malaltia era "molt greu", per la qual cosa va crear una pàgina web en la qual exagerava els símptomes de la seua malaltia amb la finalitat de "commoure les persones" perquè li donaren diners i finançar així un suposat tractament als Estats Units. Però en realitat, segons explica la sentència, "consistia en un assaig experimental gratuït i sense cap cost".

També et pot interessar

stats