Antonio Vercher (fiscal en cap de Medi Ambient i Urbanisme): “De menut, pensava que tindre un camió com el de mon pare ho era tot en la vida”
Veí de Tavernes de la Valldigna (Safor) i resident a Madrid, descriu l’essència del seu poble en tres experiències fonamentals per a ell: fer barrets i menjar l'arnadí de Setmana Santa i la coca de mestall
El valencià Antonio Vercher, nascut a Tavernes de la Valldigna (Safor) és fiscal de sala de Medi Ambient i Urbanisme. A més a més, ha presidit fins fa no res el Consell Consultiu de Fiscals del Consell d’Europa. Especialista en delictes mediambientals, acaba de publicar el llibre Delincuencia ambiental y empresas. Entre les seues actuacions i sentències, estan les relacionades amb espècies protegides, espais naturals, patrimoni historicoartístic, contaminació industrial i també l’acústica.
Recentment va estar en À Punt Mèdia per a parlar del seu llibre. Però a més d'un reputat fiscal, en el seu poble Antonio és el germà de Tere i el fill de Teresa i d’Agustí, l’Ordinari. Agustí, son pare, que gestionava una xicoteta empresa de serveis de transports, era un veí molt conegut i estimat al poble. Actualment, alguns veïns de més edat encara es refereixen a Antonio Vercher com a Agustinet, el fill de l’Ordinari.
- Com arriba un veí de Tavernes de la Valldigna a dirigir la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme? Imaginava el seu futur com és ara?
Difícil qüestió… És cert que de molt menut ja m’agradava caminar per la muntanya, amb els meus amics de classe. Anàvem a l’Escola Nacional de Xiquets, núm. 2. Eren anys en què ens agradava entrar a les grutes i les coves de les muntanyes. Ho féiem amb ciris i coses així, mètodes molt poc ortodoxos, que eren els que teníem en aquells temps. Sempre he trobat la muntanya molt atractiva, misteriosa i desafiadora…
- Ara que viu a Madrid i visita el poble quan pot, quins són els principals records que l’acompanyen?
Tinc la sensació que la meua infància va transcórrer a gran velocitat. I d’aquells anys sols recorde els bons moments i no altres. I sí, recorde molt d’afecte i alguna altra sorpresa que et deixa descol·locat. També recorde quan vivint a Tavernes vam vindre, per primera vegada, a Madrid. Jo tindria uns onze anys i em van impactar dues qüestions: la grandària del metro i com de propera, accessible i acollidora era i és la ciutadania madrilenya. També recorde que hi havia fondes per tot arreu.
Quan u viu en una gran ciutat, la sensació i possibilitat de fer barrets pel carrer a Tavernes de la Valldigna no es pot explicar amb paraules. Igual com menjar arnadí, coca de mestall... Són aspectes que els vius o no els vius.
- Com era la seua infància? A què es dedicaven els seus pares, a Tavernes de la Valldigna?
A casa vivíem la meua germana Tere, tota una vallera de pro, i jo amb els meus pares. Mon pare Agustí era l’ordinari del poble, i gestionava una xicoteta empresa de serveis de transports. Tenia un camió amb una cabina roja, que a mi em semblava immensa i que recorde perfectament. Com també l’olor del camió, que a mi m’encantava.
En aquells anys jo pensava que tindre un camió —com el que tenia mon pare— ho era tot en la vida. I que no calia res més. Mon pare era una persona amb molta personalitat i caràcter. I jo era Agustinet, el seu fill menut. Per a mi, ell va saber arriscar i algunes de les seues dites m’acompanyen cada dia, com quan deia: “Balla segons toquen” o també “D'ací a cent anys, tots allà”. Sempre eren amb la finalitat d'evitar que una persona es desesperara, i recordant-li que calia tindre paciència. Ara pense que aquelles sentències estaven connectades a la inestabilitat que des de sempre ha viscut el llaurador de la Valldigna al camp.
Ma mare Teresa era infinitament humana i tendra. Pels seus fills es desvelava. La seua desaparició ha suposat un abans i un després per a mi. La meua germana també és una gran referència en la meua vida. Una persona tranquil·la, conciliadora i amb sentit comú.
- Quan torna al poble, que és el que més li agrada fer?
Tot. M’agrada tot. El que sí que lamente és anar pel carrer i veure, cada vegada, menys gent coneguda. És el preu de l'edat. La sensació de fer barrets pel carrer, quan u viu a una gran ciutat, no es pot explicar amb paraules. Igual com menjar arnadí, coca de mestall, etc. Són aspectes que els vius o no els vius.
La il·legalitat urbanística va a menys i la que queda és de quan el delicte urbanístic no existia.
- De menuts a alguns xiquets els diuen "que ve el Butoni, que ve el Butoni!"... A quins majors, cal dir-los "que ve Vercher, que ve Vercher!"? Qui s’espanta més si rep una visita del fiscal en cap de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme: els ajuntaments, els promotors, els constructors, els particulars… Sabria contestar a qui espanta més vosté?
No, en absolut. Jo al meu despatx rep tot el món. Acusats i no acusats. A més a més, tot el món està emparat pel principi de la presumpció d’innocència. Això ho tinc molt clar. I així és la nostra actitud en la Fiscalia. Cal destacar també que la perspectiva delictiva ambiental va a menys, pel que fa a construccions il·legals, abocaments il·legals… En tota la costa Mediterrània encara hi ha visible molta il·legalitat urbanística, però és la que ha quedat de quan el delicte urbanístic no existia.
- En quins temes té més treball, actualment, la Fiscalia?
Ara estem centrats en temes molt més complexos, com ara els gasos que afecten la capa d’ozó. I no ens oblidem dels incendis forestals.
- El futur de l’hotel Sidi Saler ha tornat a ser actualitat. L'Ajuntament de València descarta enderrocar-lo i apunta que vol que l'edifici tinga un ús veïnal. Aquest tema és assumpte de la Fiscalia?
És un tema que no és de naturalesa penal i, per tant, queda fora del nostre àmbit.
- Que ens pot dir de les torres de Punta Llisera a Benidorm. En quin punt es troba l'expedient?
L'Administració valenciana les va autoritzar l'any 2005, sense un excessiu respecte a la normativa sobre el tema, per dir-ho de manera poc estrident i quan ni tan sols existia la Fiscalia. La tramitació actual va per la via administrativa, si no em falla la memòria.
- Els propietaris de vivendes en primera línia de platja estan preocupats per com puga afectar-los la llei de costes. La llei apunta que passarà a ser domini públic maritimoterrestre aquell espai on arribe una ona de major amplitud en un únic episodi. Que són la majoria de les vivendes en primera línia. En aquest sentit, quin futur li veu a platges com la de Tavernes de la Valldigna?
Es tracta d’un tema de caràcter estrictament tècnic, que supera la meua competència com a jurista. El que és cert és que abans d’entrar en un context urbanitzador i especulatiu no teníem aquests problemes. Sembla que alguna cosa hem fet malament. Potser el que cal és reexaminar que s’ha fet mal i buscar solucions.
Cal destacar que el percentatge d'incendis imprudents és altíssim. Bastaria que la gent fora prudent i això es resol amb consciència, respecte als altres i educació, no amb deixadesa i meninfotisme.
- En la seua última publicació, Delincuencia ambiental y empresas dedica atenció a les empreses malicioses que practiquen greenwhashing. A què es refereix?
A les empreses que ens venen temes i productes suposadament respectuosos amb el medi ambient, quan en veritat no ho són. Ens trobem en un context totalment nou on no es respecten els principis bàsics de la nostra supervivència. Un exemple de greenwhasing que practiquen algunes empreses està a vendre, per exemple, a un propietari agrícola productes per a tractar les collites com si foren ecològics, quan no ho són. Al meu llibre també parle molt de les administracions. Elles tenen molt a fer. El pitjor de tot és que quasi no fan res per tal d’evitar situacions de vegades irreversibles per al medi ambient.
- Amb l’estiu s’eleva el risc d’incendis. El Codi Penal permet condemnar fins a vint anys de presó. Creu que seria una bona solució que els delinqüents condemnats col·laboraren en les tasques de manteniment, neteja i prevenció de la muntanya?
Cal destacar que el percentatge d'incendis imprudents és altíssim. N'hi hauria prou que la gent fora prudent. I això es resol amb consciència, respecte als altres i educació, no amb deixadesa i meninfotisme. Sembla bona idea que el causant de l'incendi col·laborara en la reducció dels danys causats… Però jo em pregunte si l'administració té mitjans per a començar immediatament a recuperar l'entorn cremat. Els ciutadans s’oferirien voluntàriament per a aconseguir-ho? El tema és d'una complexitat enorme.
- Amb l’arribada de l’estiu també augmenta el risc d’espoli del patrimoni subaquàtic. Quina és la situació a la Comunitat Valenciana?
A la Comunitat Valenciana tenim un important nombre d'actuacions relacionades amb la defensa del patrimoni històric. Cal dir que no és freqüent la denúncia ciutadana. En la majoria dels casos, la Fiscalia es veu obligada a estar atenta a la premsa i actuar d’ofici gràcies a la informació que arriba dels mitjans de comunicació.