Ana Gea i Víctor Palau, els valencians que persegueixen humanitzar el disseny investigant la gestió de les emocions

Diu el dissenyador i editor Víctor Palau que sa mare no sap a què es dedica, "és complex per a ella”. Cal coneixer la parella que formen Victor i Ana per a posar-de en el lloc de la mare de Víctor i entendre per què ho diu. Des de València, la parella d'editors, dissenyadors, que a més a més també son executius, creatius, divulgadors, professors, directors d'art, relacions públiques i fins i tot investigadors, gestionen un ambiciós estudi de disseny i editorial. Hi han aconsseguit que el seu prestigi i presència siga internacional. Eixe era el seu objectiu des del primer dia.

Víctor i Ana o Ana i Víctor, cadascun suma a l’altre, complementa l’altre, de manera que sense un dels dos —al costat del seu equip— potser algunes iniciatives seues no existirien. Semblen quasi inseparables. Al preguntar a qui els coneix bé com els veu el sector, les fonts consultades recorren a termes de disseny i responen sense dubtar: “Ells dos són com la lligadura en tipografia, és a dir, com dues lletres que l’una sense l’altra no poden existir”. Es podria dir que Ana i Victor són com la lletra ll.

La seua revista Gràffica és actualment un dels espais referents de cultura visual més destacats del món —llegida en més de 150 països—. A l’editorial, la revista conviu amb tres més: Öbjetto, ¡Mússica! i el complex Universo de emociones, on paraules com alegria, por, fàstic, ira o felicitat tenen cabuda. Hem parlat amb ells del seu treball, i també de com tornen boja a la mare de Víctor quan aquesta intenta explicar en la finestreta del banc que el seu fill ha dissenyat la seua llibreta bancària. Ells intenten humanitzar el disseny.

• Com explicaria a sa mare que és disseny?

Víctor: Ma mare no sap a què em dedique. És complex per a ella. Quan vam dissenyar la llibreta de Bancaixa, aquella que es posava al caixer per actualitzar-la, ella anava al banc i deia que "aquesta llibreta l'ha dissenyada el meu fill", però en realitat no sabia molt bé què era el que havíem fet. En el fons, dissenyar és pensar abans d'actuar i fer coses que de vegades són textos, de vegades fotos, dibuixos, gràfics, webs, llibres, revistes... i reunir-ho tot junt per a aconseguir un fi.

Ana: Per a la gran majoria jo diria que és una qüestió de percepció. Si la persona no té cultura visual ni criteri, si no és capaç de percebre un “no sé què” que li fa observar una diferència, una qualitat, un "jo vull això" o "vull ser així"… Jo diria que aquest “no sé què” és el disseny.

• Com explicar a les persones que no pertanyen al món del disseny que fa l'empresa valenciana PalauGea? 

PalauGea desenvolupa projectes sota la filosofia del disseny. Des de fa més de vint anys acompanyem entitats i marques per a millorar la seua imatge, la qual cosa és visible, però també fem un treball invisible, estratègic. Aportem la nostra experiència per a acompanyar els nostres clients i aportar-los una visió externa en la presa de decisions. I fa ara quinze anys ens vam convertir en editorial. Fem llibres i revistes. A més a més, som una consultora que genera estratègies per millorar aspectes fonamentals d’empreses i institucions. És a dir, dissenyem i redissenyem marques, fem campanyes de comunicació, publicitat, llibres, revistes... Desenvolupem continguts que connecten amb audiències.

Una gran majoria diu que no li importen les marques i s'enorgulleix de comprar còpies a baix preu Ana Gea - Dissenyadora i directora executiva en PalauGea

• 'Gràffica' és el mitjà de notícies més llegit en espanyol en tot el món sobre temes de cultura visual. Com ho han aconsseguit?

Víctor: Oferim informació sobre cultura visual, és a dir, il·lustració, disseny gràfic, fotografia, tipografia, branding, packaging... Gràffica a més té revista en paper, una botiga en línia i uns premis de disseny que són dels més importants d'Espanya. Öbjetto és la capçalera germana de Gràffica, ja que es dedica a tot allò que anomenem disseny de producte. 

Ana: El públic actual de Gràffica pertany majoritàriament a l'àmbit de la creativitat i la cultura, professionals del disseny, la il·lustració, la fotografia, la moda i la gestió cultural en general. Però el seu contingut és idoni per a qualsevol persona interesada en la creativitat. És aquest públic més generalista, al qual també ens agradaria arribar.

• Com aconsegueix el seu equip estar constantment a l’avantguarda?

Ana: Després de quasi quinze anys en el sector com a editors, i 30 anys més com a professionals del disseny, estar pendents del que passa en el món de la cultura visual és el nostre dia a dia. A més a més, participem com a media partner de la major part d'esdeveniments que succeeixen nacionalment i internacionalment. Som conferenciants en diversos esdeveniments i formem part del jurat de diferents premis i convocatòries.

Víctor: A més, el nostre equip, tant intern com col·laboradors externs, és el nostre valor. Estem pendents de milers de fonts per assabentar-nos de tot el que passa. 

• Si aprofundim, diga'ns el nom d’un dissenyador/a valencià que hauria de ser un referent internacional en disseny gràfic i injustament no ho és.

Víctor: Uf, això és molt difícil. A València tenim molt de talent que ja és molt reconegut internacionalment. És cert que molts dels nostres dissenyadors, si hagueren treballat a Nova York o Milà, serien reconeguts mundialment pel seu gran talent i nivell professional. València és la ciutat amb més Premis Nacionals i això ja dona una idea del nostre nivell.

• La capçalera 'Öbjett' està dedicada al disseny de producte, l’arquitectura, el disseny d’interiors i les exposicions. Quins professionals a la Comunitat Valenciana destaquen? 

Ana: La genialitat de Jaime Hayón sense dubte, encara que no es valencià, però treballa a València. És un gran exponent de la multidisciplinarietat creativa i és reconegut al món. La recent Premi Nacional de Disseny  Inma Bermúdez destaca per com afronta el disseny des d'una perspectiva sostenible i ecològica. Ens sembla molt important el treball estètic, tranquil i sostenible de Yonoh, amable i ben dissenyat.

Víctor: Hi ha molt de talent que és poc reconegut, com Mut Design, Masquespacio, Hector Serrano o Rafa Ortega, que ha resolt el gran problema del primer món, aconseguir que no s’inclinen les taules. Les seues són estables sobre qualsevol superfície.

• Per als melòmans editen '¡Mússica!'. Han destacat algún grup musical valencià en la revista? 

Ana: Mmm, Sandra Monfort, que és meravellosa. Tot i que ¡Mússica! té una perspectiva nacional, clar que mirem el que passa a casa… Busquem un equilibri entre el local, el nacional i l'internacional. Entre l'emergent i el mainstream o els grups o cantants consagrats. És complex.

No hi ha roba "coenta", sinó roba inapropiada per al lloc on estàs. Anar amb xandall a casa està bé, però per a un casament… Víctor Palau - Editor i director d'art

• El 2022 València va ser Capital Mundial del Disseny, PalauGea ha tret alguna conclusió de tot un any dedicat al disseny centrat en la Comunitat Valenciana?

Víctor: Per a mi cap. Malbaratar els diners de tots, perquè uns pocs feren una bona festa, alguns guanyaren molts diners, i ells s'ho passaren molt bé.

Ana: Està clar que des de fora sempre es tendeix a pensar que les coses es podrien haver fet molt millor i només els que estan dins saben les dificultats que han trobat. Crec que ha sigut positiva l'aposta de les administracions pel disseny, aportant mitjans i recursos, però sincerament, pense que no ha estat ben gestionat. Les estratègies no han sigut coherents. La capitalitat per a mi es va convertir en un èxtasi d'entusiasme desencertat. Nosaltres, com a empresa que des de fa anys opera a nivell internacional en el sector del disseny, ens hem trobat completament al marge.

• Quina diferència hi ha, en la seua opinió, entre ‘producte de disseny’, ‘producte kitsch’ i ‘producte coent’?

Víctor: Realment tots els productes són de disseny. Tot es dissenya d'alguna manera. És a dir, cal pensar-los, projectar-los i executar-los. De vegades amb millors resultats estètics i de vegades més dubtosos. Però nosaltres no qüestionem el gust. El disseny és un poc com la roba. No hi ha roba coenta, sinó roba inapropiada per al lloc on estàs. Anar amb xandall a casa està bé, però i anar amb xandal a un casament?... Tot i això, hi ha roba de xandall per a esdeveniments molt luxosos. Aquesta és la prova. Tot depén.

• Quina és, en la seua opinió, l'herència més coenta que tenim els valencians en qüestió de disseny?

Víctor: Si parlem de disseny, per a mi és l'estètica fallera. Les falles tenen un component creatiu increïble, però... són monuments fets des de la perspectiva del "pensat i fet", de fer-ho amb "comboi" per a tots, i no des d'una perspectiva professionalitzada com art, amb direcció d'art i amb els més alts estàndards culturals… El gust de la societat canviaria molt. I això afectaria la manera de consumir cultura.

Ana: Però cal estar molt orgullosos del nostre passat artesà. Ací es van ajuntar les millors mans per a fer tèxtil, moble, joguet, calcer, ceràmica... 

• Els consumidors, saben distingir i valorar un bon disseny?  

Víctor: El disseny no fa falta que estiga ben o mal valorat. El disseny ha d'estar ben resolt i complir el seu objectiu, i així és quan la gent el valora. Són els responsables públics i les organitzacions professionals les que han de treballar per tal d'aconseguir que el disseny estiga ben valorat.

Ana: Com diem en Gràffica, cal millorar la nostra cultura visual, amb més coneixement i més cultura. Un exemple és l’ús del consumisme com a antídot enfront de les emocions. Una gran majoria diu que no li importen les marques i s'enorgulleix de comprar còpies a baix preu. És cert que el preu en certes peces de disseny no és assumible per a moltes persones. Cal pensar si volem molt i barat o, d’altra banda, un producte seleccionat i menys barat, per a mi, sense dubte, és millor la segona opció.

• Un consell per a la joventut que comença a dissenyar o per a l’estudiant de Disseny.

Víctor: El millor consell és ser constants i molt, molt curiosos.

Ana: Jo particularment els recomanaria que, si pensen exercir com a freelance, paren una especial atenció als temes de gestió i negoci o busquen ajuda.

• Com expliquen el seu projecte "Univers d'emocions", iniciat amb Eduard Punset, i que continua amb l'especialista Rafael Bisquerra, amb el qual representen gràficament les emocions humanes?

Ana: Vam començar el projecte fa més de deu anys per una qüestió de necessitat encara no resolta. Els éssers humans som molt complexos i la gran assignatura pendent és la gestió emocional. Pensem que necessitem eines que ens ajuden a gestionar i millorar el nostre ecosistema emocional. Vam idear "Univers d’Emocions" i vam buscar als millors companys de projecte. Ara mateix en l'“Univers d'emocions” ja hi ha més de 350 emocions. És un projecte que va fent-se gran cada any. Cada any hi ha noves emocions i sentiments emocionals per a analitzar i catalogar. El repte: adquirir la consciència del que ens passa per dins.

Víctor: El món de les emocions és un món apassionant. És un dels projectes més reconfortants i dels quals estem més orgullosos i que ens ha donat més alegries.