Algoritmes matemàtics per a reduir gasos d'efecte d'hivernacle en la ramaderia

La Universitat Politècnica de València participa en el projecte europeu Re-livestock, que busca reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle procedents de la ramaderia i l'augment de resposta davant de l'impacte del canvi climàtic, tot això amb eines com els algoritmes matemàtics.

Coordinat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el projecte compta amb 39 entitats de quinze països, entre centres d'investigació i universitats i empreses del sector. Per part de la UPV participen l'Institut Universitari d'Investigació de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA), principal centre d'investigació en ciència i tecnologia de la producció animal de la Comunitat Valenciana; i l'Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada (IUMPA).

"Es tracta d'un projecte estratègic per al futur de la ramaderia, amb gran implicació del mateix sector que establirà les bases per a una ramaderia més sostenible i amb major capacitat d'enfrontar-se al canvi climàtic. Dins de la Comunitat Valenciana s'establirà una de les granges pioneres del projecte en la qual es desenvoluparan les noves tecnologies a manera demostrativa", ha destacat Fernando Estellés, investigador d'ICTA.

L'equip de la UPV treballarà en el desenvolupament d'estratègies que permeten reduir les emissions de GEH de la ramaderia: des de la modificació de les instal·lacions en boví i porcí, buscant millorar el confort dels animals en condicions climàtiques adverses i reduir les seues emissions, fins a l'optimització de la cura dels animals per a facilitar la seua resiliència enfront de situacions climàtiques adverses.

El projecte també pretén establir nous sistemes de gestió de fems que permeten recircular als nutrients i minimitzar l'impacte d'aquests. I, en últim terme, desenvolupar algorismes matemàtics per a la gestió dels ramats.

Els algoritmes, segons explica la UPV aquest dilluns, són capaços de captar "correlacions" entre les dades molt més allà de la mera anàlisi estadística. En aquest projecte en concret, poden permetre, per exemple, detectar amb antelació una malaltia a partir del comportament "fora del comú" d'un animal.

"En el cas de les vaques, són animals de costums molt fixos i en detalls tan senzills com el temps que tarda a alçar-se al matí o en un moviment fora del normal pot estar el senyal d'una possible malaltia, una temperatura inadequada de l'estable, etcètera", assenyala Lluís M. García, investigador de IUMPA.

"Hi ha sensors que ens proporcionen informació d'aquest tipus, però que ha de ser analitzada amb algoritmes que facen prediccions a partir de les dades –afig–. I això és el que busquem en aquest projecte. La millora en l'eficiència de la gestió dels sistemes ramaders, secundant-se en algoritmes matemàtics, contribuirà sense dubte a la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle".

A Europa, quasi un 70% de les emissions de GEI agrícoles procedeix de la ramaderia. Segons ha explicat David Yáñez-Ruiz, investigador del CSIC en l'Estació Experimental del Zaidín (EEZ-CSIC) i coordinador de Re-Livestock, a escala mundial l'agricultura genera al voltant d'un terç de tots els GEH. "Els sistemes de producció i subministrament d'aliments han d'experimentar un canvi substancial per a ser més sostenibles", ha afirmat.

Re-livestock tindrà una duració de cinc anys i s'emmarca en la primera convocatòria del programa d'investigació Horitzó Europa. És finançat amb dotze milions d'euros, dels quals 800.000 es destinaran al treball desenvolupat per l'equip de la UPV.