Alfa, beta, gamma i delta: les variants del coronavirus canvien de nom per a no estigmatitzar els països
L'Organització Mundial de la Salut ha rebatejat les variants per a evitar els efectes de l'associació en negatiu amb els països on s'han detectat
L'Organització Mundial de la Salut ha canviat la nomenclatura de les variants del coronavirus Sars-Cov-2 per a dissociar-les del país on s'han detectat, perquè entén que aquest vincle pot resultar "estigmatitzador i discriminant".
Les variants ja tenen un nom científic alié a aquestes marques culturals, però resulta difícil de recordar per a la població. Després de mesos de treball, els tècnics de l'OMS han trobat en l'alfabet grec la solució que buscaven: un nom curt i protegit de dobles interpretacions. L'anomenada variant britànica l'han rebatejada Alfa; la sud-africana, Beta; la brasilera, Gamma; i l'índia, Delta.
Aquestes són les anomenades "variants preocupants" per la seua capacitat de propagació i virulència. En un segon grup, que etiqueta com a "variants d'interés", l'organització situa la resta de mutacions seqüenciades fins ara del virus a les quals ha rebatejat ara com Èpsilon (EUA), Zeta (Brazil), Eta (diversos països), Theta (Filipines), Iota (EUA) i Kappa (Índia).
L'OMS anima els països a adoptar la nova nomenclatura en el debat públic per a facilitar la penetració d'aquests noms en l'imaginari col·lectiu. Cal advertir que les etiquetes no substitueixen els noms científics existents, ja que aquests transmeten informació tècnica important i es continuaran utilitzant en la investigació.
En el rerefons d'aquest canvi hi ha la voluntat de previndre els efectes que l'associació en negatiu de la pandèmia a una denominació geogràfica concreta pot projectar cap a aquesta o la seua població. Entre els exemples més recents hi ha l'increment dels atacs d'odi a la comunitat asiàtica als Estats Units, l'expresident del qual, Donald Trump, s'hi referia sovint al Sars-Cov-2 com "el virus de la Xina".
La grip espanyola, un cas paradigmàtic
Però si tirem enrere en el temps, trobem el cas paradigmàtic d'aquest vincle de potencial nociu: el de l'anomenada grip espanyola o spanish influenza, que continua associant erròniament Espanya com l'origen de la pandèmia que va matar 40 milions de persones a principis del segle XX. Tot i que els científics detectaren els primers casos a la Xina, França i als Estats Units, el virus s'associà finalment a Espanya, víctima de la propaganda estrangera. El pecat espanyol? Com a país neutral en la I Guerra Mundial va ser dels pocs que no va censurar els informes que alertaven d'aquella pandèmia, just en un moment en què les potències bel·ligerants volien centrar tota l'atenció i els recursos en el conflicte. Aquella voluntat de transparència enmig de l'apagó informatiu va acabar identificant Espanya com l'epicentre dels contagis.
