Alacant resoldrà en dos mesos el retorn del monestir de la Santa Faç a mans municipals

La comissió de l'Ajuntament d'Alacant sobre el monestir de la Santa Faç ha aprovat l'inici dels treballs per a resoldre la possibilitat legal que la ciutat recupere la propietat de l'edifici i d'altres béns que podrien estar incorrectament immatriculats com a propietats de l'Església. 

Els grups municipals s'han donat un termini de dos mesos per a acabar l'informe jurídic sobre el monestir i facilitar la relació dels altres immobles sota sospita a la ciutat; almenys 103 propietats, segons les estimacions dels socialistes alacantins.

La decisió s'ha adoptat amb els vots de PSPV-PSOE, Guanyar i Compromís, els impulsors de la comissió, que han rebutjat la proposta del grup municipal del PP i Ciutadans, que pretenia extingir-la. El PP governa Alacant en minoria, amb huit regidors dels 29 que formen el consistori, des d'abril del 2018.

L'alcalde d'Alacant, el popular Luis Barcala, considera que l'arribada d'una nova congregació de monges, en substitució de les que abandonaren el temple al novembre, assegurava la vigilància del monestir i de la seua relíquia. Per això, creu que la comissió no té cap sentit i veu "innecessari" el canvi de titularitat. 

Barcala ha acusat els partits progressistes d'obrir una "causa general contra l'Església", i de tindre una actitud pròpia d'un règim comunista totalitari. Els grups de l'oposició matenen, per contra, que la causa no valora la custòdia de la relíquia, sinó la possibilitat que els béns públics retornen a la titularitat i control municipals. 

Els grups de l'oposició mantenen, per contra, que la causa no valora la custòdia de la relíquia, sinó la possibilitat que els béns públics tornen a la titularitat i control municipals. En aquest sentit, Carlos Giménez, el portaveu del PSPV en la comissió, ha explicat que el seu grup considera que el temple de la Santa Faç va ser immatriculat indegudament l'any 1979 a favor de l'Església pel bisbe Pablo Barrachina. 

El monestir guarda un dels sudaris amb els quals es va eixugar el rostre de Jesucrist durant el calvari, segons la tradició catòlica. Milers de persones devotes i turistes visiten cada any la relíquia que fins al novembre, i durant cinc segles, ha custodiat la congregació de les monges clarisses franciscanes.