Adeu a l’últim brigadista internacional
Josep Almudéver, vinculat a Alcàsser, mor als 101 anys després d’una vida compromesa amb els valors republicans i de ser represaliat pel franquisme
La Comunitat Valenciana diu adeu a Josep Almudéver, l’últim brigadista internacional i un dels últims supervivents del camp de concentració d’Albatera. Aquest exbrigadista republicà, d’origen francès, però amb doble nacionalitat, estava va molt vinculat a la Comunitat Valenciana perquè passava llargues estades a Alcàsser, ha mort als 101 anys.
Almudéver es va allistar voluntàriament a l’exèrcit republicà quan li faltaven uns dies per a complir els 17 anys i va eixir de València, amb la columna Pablo Iglesias, per a integrar-se en la 129 Brigada Internacional, com ell mateix recordava a À Punt el 2019. Es va implicar en aquesta lluita fins al 1938, quan es van disoldre les brigades.
En acabar la guerra, després d’intentar fugir pel port d’Alacant, va acabar al camp de concentració d’Albatera, després va passar pel de Portaceli i posteriorment per la presó Model de València. En la dictadura, Almudéver va ser condemnat a mort, però finalment li van conmutar la pena.
No obstant això, i com assenyalen des de Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, amb la qual participava activament, la dictadura no va mitigar el seu esperit lluitador i es va integrar, de manera clandestina, en l’Agrupació Guerrillera de Levante i Aragó.
En canvi, un atemptat contra el règim, en el qual es va jugar la vida, el va portar a retirar-se i buscar refugi a França, des d’on va donar suport als exiliats espanyols. En els últims anys de la seua vida, ha combinat les estades al seu país d’origen amb les d’Alcàsser.
L’exbrigadista va rebre l’alta distinció de la Generalitat el 2016, una distinció amb què el Consell va voler destacar la seua lluita pels “drets democràtics i la llibertat”, com apuntava aleshores la consellera de Participació, Rosa Pérez Garijo.
"Josep Almudéver va ser una de les persones que va lluitar perquè aquest país tornara a tindre drets democràtics i llibertats, les que tenim ara. Representa la memòria viva d'eixa història que cal recordar i tindre molt present precisament per a poder avançar en una democràcia més plena i més justa", afegia la consellera.
La mentida més gran és que allò va ser una guerra civil
En aquest homenatge, el propi Almudéver va preferir no parlar de la Guerra Civil perquè, en la seua opinió, no va ser un conflicte armat entre espanyols sinó "internacional", una guerra on "estava tothom", en referència a les tropes nazis d’Alemanya i les feixistes d’Itàlia. "Com és possible dir que això era una guerra civil?", es preguntava.
"La mentida més gran és que allò va ser una guerra civil", va agregar Almudéver, que va assenyalar que la lluita com a milicià "representa la voluntat del poble treballador espanyol". Considerava que quan va combatre "calia defensar això fora com fora dels feixistes".
El president de la Generalitat, en assabentar-se de la mort de Josep Almúdever, també destacava la seua implicació amb els valors democràtics a través de Twitter.
La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià ha lamentat profundament la mort del president d’honor de la seua federació. D’ell, a qui recordaven “amb una ment lúcida i una memòria admirable”, destacaven la seua implicació en el projecte Missions de la Memòria, que difonia entre els joves la seua lluita per a frenar el feixisme de principis del segle XX.
De fet, el pròxim juliol anava a oferir un cicle de conferències dins d’aquesta iniciativa. Des d’aquesta entitat destacaven la “gran lliçó” de memòria democràtica i dignitat que els ha aportat Almudéver.
El passat mes de novembre Josep Almudéver va participar en la secció 'Tenim memòria' del magazín radiofònic El Dia À Punt. El podcast amb la conversa està disponible a la carta en el següent enllaç.
