Activistes demanen a València la reconciliació de la ciutat amb l'horta per a fer front a la crisi climàtica

En el Dia Mundial de les Ciutats, les entitats agràries i ecologistes reivindiquen el paper de les urbs com a motors de canvi.

VÍDEO | Activistes demanen a València la reconciliació de la ciutat amb l'horta per a fer front a la crisi climàtica

Reconciliar la ciutat amb l'horta, els seus productes i amb les persones que en tenen cura. És l'exigència que fan entitats agràries i ecologistes valencianes en el Dia Mundial de les Ciutats, en el qual han posat l'accent en què mengem i d'on venen els aliments que consumim cada dia.

Activistes i experts coincideixen en la reclamació que fan a les institucions: calen ciutats més sostenibles que impulsen el consum de productes frescos i de proximitat per a fer front a l'emergència climàtica. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic ha alertat que el sistema alimentari actual provoca fins al 37% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Durant la pandèmia de coronavirus, s'està remodelant la vida urbana i s'han accentuat els punts febles de les urbs. Un d'ells està relacionat, precisament, amb el model d'alimentació que s'hi sosté, apunten en un manifest conjunt Acció Ecologista-Agró, la Coordinadora Camperola del País Valencià-COAG, Cerai, Ecomaclet, Greenpeace, Justícia Alimentària, Mundubat, Per l'horta i la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.

Ciutats resilients, ciutats que lideren el canvi

La crisi de la Covid-19, a més, "ha demostrat clarament el paper del treball comunitari per a fer que les ciutats siguen resilients", han apuntat des de Cemas, el Centre Mundial de València per a l'Alimentació Urbana Sostenible. "Les comunitats s'han organitzat per a respondre a la interrupció de les cadenes de subministrament econòmic i d'aliments, i també per a donar suport a moltes funcions vitals de la ciutat", han afirmat en un comunicat.

L'aposta pels mercats agroalimentaris

Per als activistes, "les ciutats tenen la capacitat i la responsabilitat de liderar canvis", ha declarat Alba García, responsable de la campanya de ciutats de Greenpeace. Per a fer arribar a l'Ajuntament de València aquestes exigències, les entitats han simulat un mercat agroalimentari a la plaça de l'Ajuntament per a visibilitzar com d'essencial és el paper de la corporació municipal per a impulsar el consum local i ecològic, amb la implantació de mercats en tots els barris i amb la incorporació de criteris de sostenibilitat en la contractació pública. Demanen que als menjadors escolars i socials es prioritzen els aliments frescos, de producció local i amb preus justos per als productors.

Reconciliar l'horta amb la ciutat

Tot i que valoren diversos projectes municipals que afavoreixen l'horta de València, com ara l'Estratègia Agroalimentària Municipal adoptada el 2018, les organitzacions exigeixen metes més ambicioses i més avanços cap a l'extensió del model agroecològic, i més en el context actual d'una emergència climàtica i d’una crisi sociosanitària: "Si volem aliments segurs i de qualitat, si volem que la nostra ciutat faça passos reals cap a la sostenibilitat alimentària i cap a un futur vivible, és hora de reconciliar la ciutat amb l'horta, i amb les persones que en tenim cura", ha apuntat Mireia Vidal, secretària general de la Coordinadora Camperola del País Valencià-COAG.

També et pot interessar