Més del 90% dels professors afirma tindre problemes de convivència en classe

La situació en secundària és preocupant: el 79% dels docents han patit agressions físiques, verbals o amenaces per l'alumnat, segons el CSIF

El president del sector d'Educació de CSIF, Mario Gutiérrez, i la secretària de Negociació i Coordinació Autonòmica, Isabel Madruga
El president del sector d'Educació de CSIF, Mario Gutiérrez, i la secretària de Negociació i Coordinació Autonòmica, Isabel Madruga / Twitter: @CSIFnacional

Un 91,12% del professorat afirma tindre problemes de convivència en classe. En set de cada deu denúncies es constata haver patit des de faltes de respecte a agressions i amenaces, segons la resposta de quasi 3.300 docents a una enquesta del sindicat CSIF.

El president del sector d'Educació de CSIF, Mario Gutiérrez, i la secretària de Negociació i Coordinació Autonòmica, Isabel Madruga, han explicat els resultats del sondeig, que reflecteix que els problemes de convivència són més freqüents en l'etapa de secundària.

Enfront de la mitjana del 9,88% dels docents que diuen no tindre problemes de convivència, aquesta dada es redueix al 6,26% en el cas de l'ESO i augmenta fins al 18% en infantil, primària i educació especial, ha explicat Madruga.

Aquesta greu situació es veu reflectida també en l'augment un 22% de les telefonades que ha rebut el 2023 el servei d'Ajuda Profe del CSIF, de les quals un 59% corresponen a dones enfront del 40% d'homes, una cosa lògica atés que és un sector molt feminitzat.

Quant a les agressions per part de les famílies el percentatge se situa en el 39,36% i, en aquest cas, és major en infantil, primària i educació especial, amb un 44,7%, enfront del 36,9% en secundària i altres cossos docents. Les agressions freqüents entre l'alumnat són del 59,46%, segons els resultats de l'enquesta.

Els testimonis dels docents afirmen que existeixen ràtios "massa elevades que impedeixen una atenció personalitzada". Hi ha una "apatia i desídia" generalitzada de l'alumnat cap a l'aprenentatge, i "tenim la sensació que cada vegada som més cuidadors de xiquets i menys docents, sense esmentar l'excessiva burocràcia i els continus canvis legislatius tendents a reduir l'adquisició de continguts", han coincidit Matina i Gutiérrez.

Pèrdua d'autoritat del mestre i falta de disciplina i de motivació al treball

Malgrat els creixents problemes de convivència greus i de tractaments psiquiàtrics entre l'alumnat "no hi ha cap suport per part de l'administració", a la qual cosa s'uneixen "problemes amb les xarxes socials i de compliment de les normes del centre pel que fa a dispositius mòbils que generen enfrontaments freqüents amb el professorat".

Al costat d'això hi ha una "pèrdua d'autoritat del mestre, soroll constant, falta de disciplina, de civisme i de motivació al treball, desinterés i algun problema amb el vandalisme com trencament de portes, així com conductes disruptives que interrompen el normal desenvolupament de les classes". Hi ha un alumnat molt alterat que no respecta el torn de paraula i estan constantment parlant amb el company.

Per tot això, ha explicat Gutiérrez, s'ha enviat una carta de la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, on se li demana una millora de les condicions laborals del professorat, la negociació d'un vertader estatut docent, la reducció de ràtios i l'eliminació de la burocràcia innecessària.

També et pot interessar

stats