El 8M en xifres: el camí a recórrer per a la igualtat real entre dones i homes

Malgrat els avanços amb les polítiques encaminades en aconseguir-la, les xifres indiquen que encara queda un llarg camí per a la igualtat real entre dones i homes a Espanya. En l’últim informe publicat pel Ministeri d’Igualtat, de febrer del 2025 i que recull els principals indicadors estadístics d’igualtat, les dades mostren com queda molt per fer en matèries com el treball i l'ocupació, les cures i la responsabilitat, els llocs de poder, la salut, l’educació, la pobresa o la violència de gènere.

L’ocupació, el termòmetre de la desigualtat

L’ocupació és un termòmetre essencial per a identificar la desigualtat econòmica i social; la diferència salarial i l’atur són els dos grans indicadors que la fan patent. La taxa d’atur a l’estat espanyol ha disminuït l’últim any, 1,18 punts i en el darrer trimestre ha baixat en 158.600 persones, de les quals 87.900 són dones i 70.700 homes. En total a Espanya hi ha 2.595.500 persones desocupades però, és quan destriem les dades per sexes que podem visibilitzar les diferències entre homes i dones.

La taxa d’atur de les dones s’ha situat en l'11,83%, descendint este últim trimestre 0,71 punts, mentre que la taxa d’atur dels homes s’ha situat en el 9,53, amb un descens de 0,49 punts. Estes dades impliquen una diferència de 2,31 punts entre les taxes d’atur dels dos sexes en el darrer trimestre, una xifra inferior als 2,91 punts de diferència del mateix període de l’any anterior, però que encara queda lluny de la igualtat. 

Pel que fa a l’evolució de la taxa d’atur de les dones a la Comunitat Valenciana, en els últims deu anys, la bretxa també es redueix. Tanmateix, l’atur de les dones és encara major que el dels homes.

La igualtat salarial, un taló d’Aquil·les

Tot i l’augment del salari mitjà brut a Espanya des del 2016 fins al 2022, les dones van a rebuf respecte dels ingressos dels homes. Mentre el salari mitjà dels homes se situa ara en 29.382 euros, el de les dones es queda 5.000 euros per darrere, i és de 24.360 euros, la qual cosa representa un 82,9% en relació amb el dels homes. Així, mentre que el 2013 un home guanyava de mitjana 25.675 euros, el salari de la dona era de 19.515 euros. La cara positiva que destaca l’informe és que, en els últims deu anys, esta diferència s'ha reduït en 6,9 punts, passant del 76,0% al 82,9%.

L’informe destaca com les professions amb major predomini femení continuen sent les “activitats de les llars com a ocupadors de personal domèstic” i les “activitats sanitàries i de serveis socials” amb un 89,0% i 76,9%, respectivame. Una altra professió feminitzada és l'educació, en la qual el 68,7% dels treballadors són dones. D'altra banda, en professions amb gran predomini masculí, com la “construcció” o les “indústries extractives”, el percentatge de dones es queda en un 9,0% i 21,7%, respectivament.

Les cures i la conciliació

Les cures recauen majoritàriament en les dones i així ho indiquen les xifres de conciliació i treball parcial. De fet, el 73,6% de les persones ocupades a temps parcial són dones.

En tots els motius per a acollir-se i treballar en una jornada a temps parcial, la xifra de les dones superen les dels homes. El 93,3% de les persones que demanen reducció de jornada per a la cura de xiquets o adults malalts, incapacitats o majors són dones i, en el cas del motiu “altres obligacions familiars o personals”, el 79%. Estos percentatges mostren que les dones són, majoriàriament, les que renuncien a la jornada laboral per a dedicar-se a les cures de tercers.

El 2022 es va publicar la primera Enquesta sobre bretxes de gènere en cures no remunerades i activitats individuals i socials. Les últimes dades disponibles demostren, per exemple, que existeix un major percentatge de dones que d'homes que cuiden altres persones diàriament, 41% enfront del 33%, o que el percentatge de dones que fan tasques domèstiques diàriament és molt superior al dels homes (64% enfront de 44%).

El 2023, les dones van ser qui majoritàriament van agafar excedències per cura de fills, amb un 86,9%. Este percentatge ha disminuït en 1,1 punts en relació amb l'any anterior i 4,4 punts si prenem com a referència l'any 2018. Pel que fa a la sol·licitud d'excedències per cura de familiars, el percentatge per a les dones també és superior al dels homes, amb un 75,0% l'any 2023. Este percentatge s'ha reduït des del 2018 en 7,4 punts. Respecte a la inactivitat l’últim trimestre, mentre 68.100 dones van deixar el seu treball per a cuidar a xiquets, adults, malalts, incapacitats o majors, (un 82,4% del total), només ho van fer 14.400 homes.

Les dones i el poder

L’informe situa la Comunitat Valenciana com una de les quatre autonomies que, després de les eleccions del 2024, compta amb un govern igualitari. El govern de la Generalitat tenia aleshores amb un 50% de participació femenina. Un rànquing que, segurament, canviaria després dels diversos canvis que el president Carlos Mazón va fer al Consell després de la dana del 29 d’octubre.

Quasi totes les comunitats autònomes compten amb una participació de dones en els seus parlaments superior al 40%, però, en l’àmbit municipal, la xifra és molt menor: el percentatge de dones que ostentaven alcaldies l'any 2024 a l’estat espanyol és del 24,8%. Però la tendència és lleugerament a l’alça, si comparem els últims anys d'eleccions, 2019 i 2023, el percentatge de dones que ostenten alcaldies ha passat del 21,7 al 24,5%: han augmentat en 2,8 punts percentuals.

Al govern espanyol, hi ha onze ministeris i vicepresidències ocupades per dones d'un total de 23 components del Consell de Ministres, la qual cosa representa una presència femenina quasi paritària, del 47,8%, al Consell de Ministres.

Pel que fa al Congrés, el percentatge de dones diputades és d’un 44,5% el 2024, 2 dècimes més que l'any 2023, que va ser del 44,3%. La majoria dels partits polítics van aconseguir una presència femenina per damunt del 40% (Esquerra Republicana de Catalunya 57,1%, EH Bildu 50,0%, Junts per Catalunya 50,0%, el PSOE 49,2%, el Partit Popular 44,5%, Sumar 41,9%, i EAJ-PNB 40,0%). Vox va ser el partit polític amb menor representació femenina, amb un 27,3%. 

Dels seixanta escons que constitueixen la representació espanyola al Parlament Europeu a finals del 2024, la proporció de dones sí que va aconseguir el 50%. En conjunt, quasi quatre de cada deu europarlamentàries són dones, un 38,7%. La majoria dels països superen el 40% de presència de dones en el Parlament Europeu: Suècia, Finlàndia, França i Espanya són els únics països on la presència de dones és igual o superior a la dels homes en esta cambra.

Segons l’Informe sobre l'estructura de la carrera judicial 2024 del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), una majoria de jutges i magistrats a Espanya són dones (el 57,3%). L'any anterior, este percentatge era del 56,2%, per tant, l'augment ha sigut d'1,1 punts percentuals. Esta tendència a la feminització no apareix quan considerem els òrgans centrals, perquè només tres de cada deu llocs són ocupats per dones.

En els Tribunals Superiors de Justícia i en les Audiències Provincials, les dones estan en minoria, encara que, de nou, la distribució per edats apunta a una tendència cap a major presència de dones amb el relleu generacional. Els percentatges van en augment; el 2024, són el 41,3% les dones que formen part tribunals superiors i del 44% les que integren les Audiències Provincials.

La salut i l’esperança de vida no tenen per què anar juntes

Segons dades de l'INE, l'esperança de vida en nàixer a Espanya se situa en els 83,8 anys, sent major per a les dones, 86,3 anys i, menor per als homes, 81,1 anys. Encara que les dones viuen més de mitjana, segons l'última Enquesta Europea de Salut, corresponent al 2020, les dones que tendeixen a avaluar el seu estat de salut com a “dolent” o “molt dolent” (un 8,5%) ho fan en una proporció major que la dels homes (un 5,5%).

Respecte al consum de drogues, els homes són, en general, els que més en consumeixen de quasi tots els tipus. L’exepció està en els hipnosedants i opioides amb recepta o sense, ja que les dones, en canvi, són les que més en consumeixen. Un 14,7% pren hipnosedants i un 7,6% de les dones ho fa amb els opioides. Xifres més altes que en el sexe masculí: el 9,3% consumeix hipnosedants i el 5,7% dels homes, opioides. Un fet que resulta revelador sobre la salut mental de les dones, que fan més ús d’estes substàncies que busquen tranquil·lizar o rebaixar l’ansietat.

Les dades de l'Enquesta Europea de Salut 2020 mostren que el nombre de dones amb simptomatologia depressiva, ja siga lleu, moderada, moderadament greu o greu és de 3,33 milions enfront de l’1,73 milions d'homes, la qual cosa suposa quasi el doble. Quan parlem de simptomatologia greu, les xifres pràcticament es quadrupliquen, 179.200 dones enfront de 51.100 homes.

Esports, educació i cultura

El nombre de dones amb llicències federades l'any 2023 és d'1.061.489 i representa el 24,8% respecte del total de llicències. Quant a l'esport d'alt nivell, les dades dels últims anys mostren un augment progressiu del percentatge de dones que el practiquen: del 31,9% l'any 2008 al 39,8% el 2023, reduint-se la bretxa en 7,9 punts percentuals.

Pel que fa a les activitats artístiques, les dones fan més activitats com l'escriptura, la pintura i el dibuix, així com en aquelles relacionades amb el teatre, la dansa, el ballet i el ball en general. El percentatge de dones que fan dansa, ballet o ball és del 6,6% enfront del 0,8% dels homes. També són majors els percentatges generals de dones que han fet activitats culturals en l'últim any.

La pobresa, en femení

L'any 2024, la taxa de risc de pobresa o exclusió social de les dones es va situar en el 26,9%, 6 dècimes menys que l'any anterior. Si comparem la taxa de risc de pobresa de les dones amb la dels homes, les dones tenen una taxa d'1,6 punts superior. 

En quasi tots els indicadors de mancança material corresponents al 2024, les dones ho tenen lleugerament pitjor que els homes. Destaca la poca capacitat per a afrontar despeses imprevistes, un 36,5% de dones enfront d’un 35,2%; i la impossibilitat de permetre's una setmana de vacances, el 34,2% de les dones no se les pot permetre mentre que, en el cas dels homes, són un 32,5%.

Espanya en l'Índex Europeu d’Igualtat de Gènere del 2024

En l'Índex Europeu d'Igualtat de Gènere del 2024, Espanya obté una puntuació de 76,7 sobre 100 punts i se situa en el quart lloc. La puntuació aconseguida per Espanya ens situa 5,7 punts per damunt de la mitjana per al conjunt de la UE (71), la qual cosa suposa un increment de 3,0 punts en els últims tres anys. En els últims dotze anys, Espanya ha augmentat la marca en 10,3 punts, una mostra que progressa cap a la igualtat de gènere a un major ritme que la mitjana europea.

El domini en què Espanya ha millorat més punts és poder (+29,4 punts), seguit d'usos del temps (+9,6 punts). El 2024, Espanya obté puntuacions molt elevades, sensiblement superiors a la mitjana europea, en els dominis de coneixement i poder; mentre que la seua posició és més modesta en els dominis d'usos del temps i treball. Salut és el domini de major puntuació per a Espanya (91,0) i també per a la mitjana de la UE (88,6). L'únic domini en què no s'aconsegueix la mitjana europea és en diners: 3,9 punts per davall d'esta; i respecte a l'any anterior, l'únic domini o àmbit en el qual s'ha produït un retrocés ha sigut en el domini salut, 0,2 punts menys. 

El mal de la violència de gènere

L'any 2024, 48 dones van morir a Espanya a les mans de les parelles o exparelles. Es tenia constància institucional de violència de gènere sobre 16 de les víctimes (33,3%) i 6 víctimes mortals (el 12,5% del total) tenien mesures de protecció en vigor quan es van produir els fets.

La Comunitat Valenciana va ser la tercera autonomia on més feminicidis es van produïr (7), per darrere de Catalunya (12) i Andalusia (10) i per davant de Galícia (5). Estes quatre comunitats representen més del 70% del total de víctimes mortals el 2024.

Segons la relació entre la víctima i l'agressor, en 29 casos eren parella (cònjuges o companys sentimentals) i en 19 casos eren exparella o estaven en fase de ruptura. Segons el grup d'edat, les víctimes mortals amb 30 o menys anys van ser 7, la qual cosa representa un 14,6% del total. Les que tenien entre 31 i 70 anys van ser 38, el 79,2%, i les de 71 o més anys van ser 3: el 6,3% de totes les víctimes.