500 dies en una cova: així ha sigut l’experiència extrema d'una alpinista

Amb un somriure i ulleres de sol, per a protegir-se de la forta llum de Motril (Granada) després de mesos sumida en la foscor. Així ha sigut l’eixida de l’esportista d’elit Beatriz Flamini de l'aïllament voluntari que l'ha portada a batre un rècord mundial: 500 dies d’un estricte tancament en una cova situada a setanta metres de profunditat. 

Amics i familiars han rebut l’alpinista i escaladora entre aplaudiments a l’exterior de la caverna on ha sigut capaç de complir un desafiament personal que ha definit com a “excel·lent i insuperable”. També ha agraït la professionalitat del grup de psicòlegs, espeleòlegs i entrenadors físics involucrats en el projecte perquè sense ells, ha dit, “no hauria sigut possible.”

El repte, que forma part del projecte Timecave va començar fa dos anys, quan Flamini va contactar amb la productora Dokumalia per a plantejar-li la idea. L’empresa audiovisual ha registrat la seua vida quotidiana a través de les targetes de memòria amb els vídeos que ella mateixa s’anava gravant i deixava en la zona d’intercanvi. Fins a aquest punt de la cova accedia periòdicament un equip d’espeleòlegs per tal de deixar-li aliments i retirar el fem.  

A més d’un repte personal, aquesta apassionada de les expedicions en solitari pels cims més alts del món i experta en autosuficiència s’ha sotmés a aquest aïllament “com un entrenament de fortalesa mental i emocional” per un projecte d’alpinisme a Mongòlia.   

“És molt difícil conéixer una esportista tan qualificada psicològicament”

Després de retrobar-se amb amics i familiars, que l’han abraçada amb mascaretes per tal de protegir-la d’infeccions, s’ha sotmés als primers exàmens psicològics que han determinat que l’alpinista es troba en bon estat. 

El desafiament de Flamini suposava importants riscos per la seua salut mental. Segons explica Lola Roldán, professora de psicologia de la Universitat d'Almeria, quan els humans passen sense llum tres o quatre mesos “el cos diu ‘ja n'hi ha prou’”. De fet, els equips de psicòlegs que han fet seguiment de l’estat de salut de Flamini van advertir-la d’alguns dels trastorns que previsiblement anava a patir durant el tancament; des de problemes de memòria i concentració fins a pèrdua en la capacitat de raonament. 

“Quan jo li vaig explicar totes les coses que poden canviar cognitivament i emocionalment va dir: ‘vaja, em pensava que només m'anava a passar que quan isquera hauria de portar ulleres de sol’. I jo li vaig dir no, això el menys rellevant, les teues hormones cridaran”, relata la professora de Psicologia. 

500 dies i prop de 60 llibres llegits després, Flamini ha explicat que a banda d’al·lucinacions auditives “no ha sentit res de tot això que estava escrit” que li passaria. Per a Débora Godoy, profesora de Psicologia i Esport en la Universitat de Granada, unes qualitats excepcionals expliquen la fortalesa de Flamini durant aquest any i mig en la cova. “A mi em sembla que Bea té un fum d'habilitats psicològiques de manera intuïtiva. És molt estrany veure un talent tan desenvolupat si no has tingut una ajuda”, detalla la psicòloga. “És molt difícil conéixer una esportista tan qualificada psicològicament”, afegeix.  

Segons ha explicat la mateixa Flamini posteriorment en roda de premsa, no ha tingut temptacions d’eixir perquè pensava “estic on vull estar, i açò està ocorrent perquè ha d’ocórrer, punt”.