Més de 450.000 persones van morir a Espanya el 2022, un 10% més que abans de la pandèmia
Les morts per covid baixen un 20%, encara que es produeix un gran augment de defuncions per malalties respiratòries
Espanya va registrar 463.133 defuncions l'any 2022, 12.389 més que l'any anterior (un 2,7% més) i 44.430 més que en 2019, l'any previ a la pandèmia de covid-19 (un augment del 10,6%), segons les dades provisionals de l'informe 'Defuncions segons la causa de mort', publicat aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El grup de malalties del sistema circulatori es manté com a primera causa de mort el 2022, amb el 26% del total, seguida dels tumors, amb el 24,8% del total. Per darrere se situen les malalties respiratòries, que van ser la tercera causa de mort, amb el 9,3% del total. Respecte a l'any anterior, crida l'atenció que les defuncions causades per malalties del sistema respiratori van augmentar un 20,9%, malgrat que la covid va produir un 20% menys de morts que l'any 2021 (31.559 persones mortes). Les morts produïdes per malalties del sistema circulatori van ser un 1,2% i les de tumors un 0,9%.
Per sexe, van morir 233.690 homes i 229.443 dones l'any passat, la qual cosa representa un 1% i un 4,6% més que en 2021, respectivament. L'increment va ser del 9,9% en el cas dels homes i de l'11,4% entre les dones. Els tumors van ser la primera causa de mort en els homes i la segona en dones. Per part seua, les malalties del sistema circulatori van ser la primera causa de mortalitat femenina i la segona entre els homes.
Les malalties del sistema respiratori es van situar com a tercera causa de mort en tots dos sexes. Per a tots dos sexes, les malalties del sistema respiratori van ser les que més van augmentar respecte a l'any anterior, un 15,6% en els homes i un 28,4% en les dones. Malgrat la baixada, la covid encara va ser la causa de mort més freqüent el 2022. Es van situar per darrere les malalties isquèmiques del cor (amb 28.687 defuncions, un 0,6% menys) i les malalties cerebrovasculars (amb 24.558, un 1,2% menys).
Entre les malalties més freqüents, les causes de mort que més van augmentar van ser la pneumònia (28,6%), la demència (10,8%) i les malalties cròniques de les vies respiratòries inferiors (8,5%).
Gran increment de morts de maig a agost per l'onada de calor
L'informe de l'INE apunta que durant els mesos de maig a agost del 2022 es van registrar 157.580 defuncions, 26.849 més (20,5%) que en els mateixos mesos del 2019. Juliol va ser el mes de més augment (10.991 defuncions més, un 32,8%). Aquest increment de la mortalitat tingué lloc principalment entre les persones de 75 i més anys.
De les causes de mort relacionades directament amb la calor, van destacar sobretot el colp de calor (122 casos, enfront dels 47 de l'any 2019) i la deshidratació (233, enfront de 109). Per part seua, quasi la totalitat de les causes naturals de mort més freqüents i les causes externes van augmentar, si bé els increments més grans tingueren lloc en patologies cròniques prèvies considerades de risc davant de situacions d'altes temperatures.
Entre aquestes causes, destaquen les malalties hipertensives (que van augmentar un 36,9%), la diabetis (un 31,2%) i el trastorn senil i presenil (un 19,8% més). Durant aquest període de maig a agost també es van registrar 12.089 defuncions per covid, enfront de les 6.714 registrades en el mateix període del 2021, si bé en el conjunt anual va disminuir el nombre de defuncions per aquesta causa.
Excés de mortalitat per comunitats autònomes
Quant a l'excés de mortalitat en els mesos de maig a agost, les comunitats autònomes que van tindre més increment de morts respecte al 2019 van ser Ceuta (37,9% més respecte al mateix període de l'any anterior), Canàries (26,8%) i les Illes Balears (26,1%). A la Comunitat Valenciana l'excés de mortalitat als mesos d'estiu va ser del 24,5%.
Per malalties, la comunitat més major augment de morts per malalties hipertensives en aquest període va ser Múrcia, amb un 93,9% més. L'augment més gran de diabetis ha tingut lloc a Galícia (116,2%), mentre que l'augment més gros en els trastorns mentals senil i presenil es va produir a Andalusia (38,1%). En el conjunt de l'any 2022, les comunitats autònomes que van tindre un increment de morts més elevat respecte al 2019 van ser Canàries (18,5% més que en 2019), les Illes Balears (16,6%) i Múrcia (13,7%). Un 13,3% en el cas de la Comunitat Valenciana.
Per malalties, la comunitat amb un augment més gran de morts per malalties hipertensives respecte al 2019 fou Múrcia (75,1%), per diabetis, Galícia (72,3%) i per trastorns mentals senil i presenil, el País Basc (17,6%).
