40 anys de l'atemptat de l'extrema dreta a Joan Fuster

L'11 de setembre de 1981 dues bombes van explotar al domicili de l'intel·lectual suecà. La policia va tancar el cas un mes després sense detindre cap responsable

40 anys de l'atemptat de l'extrema dreta a Joan Fuster / À Punt NTC
11 de setembre 2021 - 18:43

Eren les 5:30 de la matinada quan va esclatar una bomba al carrer de Sant Josep número 10 de Sueca, a la Ribera Baixa. Quan el veïnat va eixir per a esbrinar què havia passat, sols van tindre uns segons per a fugir abans que esclatara un segon artefacte.

Tal dia com hui fa quatre dècades, el 1981, Joan Fuster, un dels escriptors contemporanis valencians més destacats, referent del nacionalisme valencià i autor de l'assaig Nosaltres els valencians va ser víctima d'un atemptat al seu domicili. L'atac, dissenyat específicament per a matar-lo a ell i als companys intel·lectuals que l'acompanyaven, no va provocar víctimes mortals, però sí que va deixar destrossada sa casa.

Aquest atemptat, tanmateix, no va ser el primer que havia patit Fuster, a qui també van depositar un artefacte explosiu de menor potència el 1978. Altres personalitats valencianes d'esquerra, com Josep Lluís Albinyana i Manuel Sanchis Guarner, van patir atacs similars durant els primers anys de la transició política espanyola. Els atemptats, agressions i atacs amb bombes explosives van ser freqüents per part de l'extrema dreta en eixe període.

Les autoritats van obrir una investigació dels fets, però aquesta va ser mínima. El jutge sols va incoar diligències per un delicte de danys, però va acabar sense cap persona detinguda per aquesta escalada d'atemptats.

Segons explica el periodista i escriptor Francesc Bayarri, autor de Matar Joan Fuster (i altres històries), tot indica que el de Fuster va ser un atemptat "de l'extrema dreta tradicional franquista amb connexions directes amb gent ultra de l'Exèrcit i de la Policia".

Per a Bayarri, és clarament dubtós que "les bombes que van estar a punt de matar l'intel·lectual valencià més important del segle XX, dos dels seus amics i tres veïns de Sueca —també amics— hagen merescut quaranta folis d'investigació i únicament un mes —menys un dia— d'esforç judicial i que després d'açò el cas es tancara".

Ara, el domicili de Joan Fuster s'ha convertit en un museu, on es difon la seua vida i obra. L'atemptat no va posar fi a la vida del suecà, ni tampoc amb el seu llegat literari, assagístic i intel·lectual, que continua viu quaranta anys després que intentaren eliminar-lo.

També et pot interessar