Més de 360.000 persones creuen diàriament els límits perimetrals de la Comunitat Valenciana

Els dies laborables són més les persones que arriben des d’altres autonomies, mentre que en els festius són més els valencians que ixen fora.

Controls en els accessos a la Comunitat Valenciana per l'A-3
Controls en els accessos a la Comunitat Valenciana per l'A-3 / Efe

El tancament perimetral de la Comunitat Valenciana, implantant el passat 30 d’octubre, només ha aconseguit frenar parcialment el flux de persones que diàriament ixen o entren del nostre territori.

Segons les dades de mobilitat de la població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un dia laboral prop de 370.000 persones creuen la frontera valenciana en qualsevol dels dos sentits, una xifra que en els dies festius es redueix fins a les 235.000, aproximadament. Això és un 36% menys.

Les dues dades inclouen tant la gent que entra des d’altres autonomies com valencians i valencianes que ixen cap a altres territoris. Els dies laborables són més les persones que arriben al País Valencià que les que ixen. En canvi, els dies festius són més els valencians que ixen que les persones que entren procedents d’altres autonomies.

Si analitzem les dades de l’última setmana de 2020 sense ponts ni festius extraordinaris, s’observa que el dimecres 16 de desembre 193.089 persones van entrar al País Valencià i 175.869 en van eixir. El diumenge 20 d’aquest mateix mes, en canvi, van arribar 100.048 persones, mentre que 134.944 valencians en van eixir. Xifres bastant similars s’han registrat des de l’entrada en vigor del tancament perimetral.

A més de revelar que la valenciana és la tercera autonomia amb major mobilitat diària, el seguiment exhaustiu del moviment de la població que l’INE ha fet a partir del posicionament dels telèfons mòbils també permet saber on van els valencians que ixen del nostre territori i on van les persones que hi entren.

Dades personals anonimitzades

El posicionament telefònic associa cada número al lloc de residència dels propietaris dels aparells, però anonimitza per imperatiu legal totes les dades personals. Això permet conéixer les ciutats d’origen i destinació de tots els moviments tenint en compte, això sí, que el màxim nivell de desagregació que facilita l’INE és fins a poblacions de 50.000 habitants.

Com és previsible, en els primers llocs del flux de moviments de persones apareixen ciutats veïnes, com Múrcia i Cartagena, però també altres més allunyades com, sobretot, Madrid, però també Saragossa i Barcelona.

La major part de tots aquests territoris també han mantingut durant diversos períodes el tancament perimetral de tota la regió o de les seues ciutats principals. L’única excepció és Madrid, que només l’ha mantingut vigent durant les passades festes de Nadal.

També et pot interessar