El 35% dels habitants de València viu en zones altament contaminades

Una investigació de la UPV sosté que els nivells de qualitat de l’aire són pitjors que els registrats per les estacions oficials

Mapa de la distribució de NO2 a la ciutat de València
Mapa de la distribució de NO2 a la ciutat de València / UPV

Una investigació recent de la Universitat Politècnica de València (UPV) sosté que els nivells de qualitat de l’aire a la ciutat de València són pitjors que els registrats per les estacions oficials i mostra que el 34,6% dels habitants (273.000 persones) viu en zones que superen el valor límit de contaminants atmosfèrics establit per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'estudi conclou que els barris amb pitjor qualitat de l'aire són Benicalap, Beniferri, Torrefiel, Rascanya i Benimaclet al nord; l’Olivereta, Nou Moles, Arrancapins, Patraix i Jesús a l'oest; Malilla al sud; el Grau i Natzaret a l'est i Russafa al centre de la ciutat.

Mapa de la distribució de NO2 a la ciutat de València
Mapa de la distribució de NO2 a la ciutat de València / Universitat Politècnica de València

En l'actualitat, al voltant del 55% de la població mundial viu en ciutats i es preveu que el percentatge augmente fins al 68% per a 2050. La concentració del trànsit i altres activitats urbanes fa que els nivells de qualitat de l'aire a les ciutats siguen perjudicials per a la salut humana. Per aquest motiu, la Unió Europea ha establit un marc regulador per a controlar i millorar els nivells de qualitat de l'aire a les ciutats mitjançant estacions fixes. La ciutat de València té set d’aquestes estacions.

L’estudi, dut a terme pel grup d'investigació de TIC contra el Canvi Climàtic de l'institut Itaca de l’UPV, junt amb l’empresa Mesura, la plataforma social València per l’Aire i el Joint Research Centre de la Comissió Europea, ha consistit a dissenyar i instal·lar una xarxa de 424 sensors mòbils distribuïts per tota la ciutat per al mesurament de NO2 —diòxid de nitrogen, un dels principals responsables de la contaminació a les ciutats— amb l'objectiu d'avaluar la qualitat de l'aire reportada per les estacions fixes oficials durant el període 2017-2019.

Els resultats obtinguts, segons el director del grup d'investigació i catedràtic de la UPV José Vicente Oliver, mostren que durant aquests tres anys el 43,7% dels sensors mòbils van superar el valor límit establit per la directiva de la UE així com per l’OMS.

Comparativa entre els nivells enregistrats per les estacions fixes i els sensors mòbils (2017 -2019)
Comparativa entre els nivells enregistrats per les estacions fixes i els sensors mòbils (2017 -2019) / UPV

Tanmateix, l'investigador de la UPV i coordinador del projecte, Edgar Lorenzo, assegura: “mentre que les set estacions oficials de qualitat de l'aire no superen el límit mitjà anual de valors de concentració de NO2 (40 µg/m3), els valors mitjans anuals de NO2 de la xarxa mòbil complementària superen aquest límit en quasi la meitat del total d'ubicacions mòbils de mostreig”.

També et pot interessar