Un 30% de les cooperatives de la província de València s'han vist afectades per la DANA

Les 478 entitats danyades, pertanyents a 65 municipis diferents, donen treball a 10.000 persones i el sector serveis cooperatiu és el més colpejat

Catarroja després del pas de la DANA del 29 d'octubre / Europa Press

La catàstrofe de la DANA que va colpejar la Comunitat Valenciana el 29 d’octubre ha capgirat les vides de milers de persones, ha causat unes pèrdues econòmiques estratosfèriques i ha tingut un ressò internacional. Tanmateix, un sector especialment danyat en què fins ara no s’havia posat el focus és el de les cooperatives. La riuada ha causat estralls en el 30,56% de les cooperatives valencianes.

La Confederació de Cooperatives Valencianes (Concoval) recorda que encara és prompte per a calcular l'impacte socioeconòmic perquè estem immersos en el procés de recuperació, però sí que ens dona xifres aproximades sobre les conseqüències d’un desastre que no s’esborrarà de la memòria col·lectiva valenciana.

“De les 1.564 cooperatives actives a la província, els efectes de la DANA n'han afectat un total de 478, repartides en 65 dels municipis afectats”, ha indicat en un comunicat la confederació. "Estes cooperatives donen treball a prop de 10.000 treballadors i servei a més de 65.000 usuaris; les seues vendes anuals ascendeixen a 1.527 milions d'euros i aporten 286 milions d'euros al PIB valencià", han detallat.

Als pobles més afectats o a la zona zero —Aldaia, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Xiva, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví i Utiel— hi ha actives 67 cooperatives amb una ocupació directa de 1.089 treballadors que generen unes vendes de 114,2 milions d'euros.

Això sí, estes dades no contemplen l'impacte en la cooperativa Consum, que té al voltant de mil treballadors repartits en setanta establiments (entre propis i franquiciats) situats en poblacions afectades.

Es registren danys greus en el sector serveis i en el camp

Per sectors, el de serveis és el més castigat amb 321 cooperatives danyades (67,15%), seguit per l'industrial, amb 118 (24,6%); l'agrícola, on el número és de 22 (4,6%) i finalment el de la construcció, amb 17 entitats afectades (3,56%).

Les cooperatives agroalimentàries estimen que tenen unes 25.000 hectàrees de cultiu afectades, a més dels danys en magatzems i indústries, i la major part de les pèrdues es concentren a la Ribera Alta (l'Alcúdia, Carlet, Massalavés, Alfarb i Llombai), i també a l'Horta Sud (Massanassa).

Les produccions més danyades han sigut els cítrics i el caqui, que estaven en plena collita. A banda, dels set milions de quilos d'arròs que estaven emmagatzemats, se n'han perdut dos, i els arrossars es troben molt afectats pels residus que el temporal ha arrossegat fins a les zones de cultiu. "2.000 tones d'arròs perdudes: uns quatre milions d'euros". Així xifra les pèrdues Pascual Alapont, president de la Cooperativa Agrícola San Pedro de Massanassa. "Ara ens preocupa sobretot poder fer arròs l'any que ve", explica.

En el transport, les cooperatives xifren danys en 1.000 camions de transportistes residents en zones afectades i de la resta d'Espanya, i també en hangars i despatxos.

Prop d'un centenar d'oficines de cooperatives de crèdit han quedat sinistrades pel temporal. Les entitats són Caixa Popular, Grup Cajamar, Caixa Rural Albal, Caixa Rural Algemesí i Caixa Rural l'Alcúdia.

D'altra banda, moltes cooperatives d'ensenyament tenen instal·lacions a la zona zero, principalment a l'Horta Sud, on es concentra gran part de l'alumnat. Els centres de Florida Universitària i Larrodé (Catarroja), o La Gavina (Picanya), han perdut aules, zones esportives, patis, mobiliari i estris de tota mena. "Hem tingut pèrdues en instal·lacions, en infraestructures, en materials...", detalla Mercedes Herrero, directora general de Florida Grup Educatiu.

Concoval exigeix al govern atenció a la singularitat cooperativa

El president de Concoval ha afirmat que la forta incidència que la DANA ha tingut en el sector requereix mesures singulars per a les cooperatives. A més, la confederació ha sol·licitat al Ministeri de Treball i Economia Social que es revisen les condicions per a la tramitació d'ERTO de força major quan afecten el personal de cooperatives, a qui s'exigeixen requisits addicionals que no es requereixen en altres modalitats d'ocupació.

Així mateix, ha demanat a la Generalitat que autoritze, de manera excepcional i transitòria, l'aplicació del Fons de Formació i Promoció Cooperativa. Per a donar suport en l'emergència després de la catàstrofe, i en col·laboració amb les autoritats locals, les cooperatives valencianes es van mobilitzar des de la mateixa nit del 29 d'octubre per a portar aigua, aliments, material de ferreteria i de neteja i productes de tota mena a les persones daminificades.

A més, sobre el terreny, han estat prestant serveis de proveïment d'electricitat i han facilitat maquinària agrícola per a col·laborar en la neteja de carrers. També han posat les seues instal·lacions a la disposició de les administracions per a facilitar la prestació de serveis públics sanitaris, veterinaris i d'acollida.

Consum ha acordat repartir quatre milions d'euros entre els seus treballadors afectats, suma que s'incrementarà amb la recaptació de les donacions del personal no afectat.

La Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social Espanyola (Cepes) i Concoval han impulsat la creació d'un fons per a la recuperació d'empreses d'economia social afectades.

"Les cooperatives estem molt arrelades al terreny i, per això, hem sigut part de l'afectació i part de la solució", apunta Teresa Bayarri, executiva de comunicació de Consum i secretària de Concoval. Davant d'un desastre de proporcions mai vistes, el sector del cooperativisme valencià s'uneix i demana que es tinga en compte la seua singularitat.

També et pot interessar

stats