La 115 de Paterna, la major fossa exhumada a les comarques valencianes

L’equip d’ArqueoAntro treballa des de l’abril per recuperar les víctimes afusellades davant del mur de Paterna durant la dictadura.

L'equip d'ArqueoAntro treballa cinc metres de profunditat
L'equip d'ArqueoAntro treballa cinc metres de profunditat / Arxiu

Luisa Jorques Prats, veïna de Moixent, de 37 anys, ama de casa. Afusellada el 8 de març de 1940. Manuel Belda Pérez, veí d’Aielo de Malferit, de 37 anys, agricultor. Assassinat el 19 de desembre de 1939. La llista continua fins als 157, noms i cognoms que s’amunteguen com els cossos de la fossa 115 del cementeri de Paterna.

Des del passat abril, l’equip d’ArqueoAntro treballa per recuperar les víctimes afusellades pel règim franquista el 19 i el 23 de desembre de 1939 i el 8 de març de 1940. Fins ara han exhumat les restes de 113 cossos i la xifra augmenta cada dia. “De les tres saques que teníem en els registres, hem tret les dues primeres”, ha explicat l’arqueòleg Alejandro Vila sobre les inhumacions separades per una capa de calç i terra. 

Restes òsies a la fossa 115 de Paterna / Arxiu

El grup de professionals està a cinc metres de profunditat per a continuar l’exhumació durant tot el mes de juliol, enviar els ossos a l'institut forense de la Universitat Complutense de Madrid i esperar els resultats d’ADN. Fins a la fossa s’han acostat aquests dies nombrosos familiars, entre ells una família francesa descendent d’un exiliat de la dictadura.

L’equip d’ArqueoAntro a la fossa 115 / Arxiu

El mestre Villa tornaria a Buñol

“Sempre que puc, evite mirar. Anímicament és massa fort per a mi”, ha contat a À Punt NTC Aurora Máñez, presidenta de l’associació de familiars i neta de Manuel Villa Ouviña. Quan visita el cementeri, el seu marit usualment ajuda “i si és necessari trau un cabàs d’arena”. Però per a Aurora, pensar que allí està soterrat el seu avi o inclús passejar pels carrers de Buñol és superior a ella. “Quan veig que encara hi ha gent que recorda el mestre Villa m’emocione”, ha apuntat sobre aquest home originari de Pontevedra que va traslladar-se a València pels seus ideals. Pel fet de ser dona, és més difícil que les proves genètiques siguen concloents, però Aurora no perd l’esperança i espera distingir entre les restes de calç unes ulleres o trossos de roba que evidencien que el seu avi va ser llançat a la fossa.

També et pot interessar