1.183 pares i mares demanen al Síndic desfibril·ladors en instal·lacions esportives
El Síndic critica la "falta de col·laboració" d'Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria destaca el descens de les queixes des de 2014
La Memòria Anual de 2017 del Síndic de Greuges, presentada a les Corts, revela que de les 2.290 queixes rebudes en l'àmbit sanitari, 1.183 eren de pares i mares de menors d'edat que es queixaven per la falta de desfibril·ladors i altres mesures d'atenció d'emergències sanitàries a les instal·lacions esportives on jugaven els seus fills. El síndic, José Cholbi, va reclamar l'estiu passat canvis legals perquè aquests dipositius pogueren instal·lar-se, i va dictar quatre recomanacions adreçades a les conselleries d'Educació, Investigació, Cultura i Esports i de Sanitat Universal i Salut Pública que garantiren una assistència ràpida i eficaç en el cas d'accident esportiu de menors d'edat. Un Decret del Consell, de 6 d'octubre, regulava la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs (DESA) fora de l'àmbit sanitari a la Comunitat Valenciana.
D'acord amb el decret, estan obligats a disposar de dispositius DESA, entre altres, els centres, les instal·lacions o els complexos esportius en què el nombre d'usuaris diaris siga igual o superior a 500; els centres educatius amb una capacitat igual o superior a 1.500 persones; i els establiments públics amb un aforament igual o superior a 1.000 persones.
Mil queixes a Tabarca, d'una cinquantena d'habitants
Pel que fa al medi ambient, la memòria també explica que la institució va tramitar 2.891 queixes, i d'elles 1.322 foren pel tractament d'aigües residuals a l'illa de Tabarca. Segons consta en la memòria, este grup de ciutadanes i de ciutadans, en qualitat de residents i de visitants de l'illa, (que tenia una població de 57 habitants al 2016, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística) van presentar aquest volum de queixes amb relació al tractament d'aigües residuals i el projecte de construcció d'una nova EDAR per l'Entitat de Sanejament d'Aigües Residuals. Apuntaven la circumstància que l'illa té la declaració de BIC (Bé d'Interés Cultural) i les seues aigües constitueixen una reserva marina, també declarada com a tal. Després de les investigacions inicials, desenvolupades amb l'Ajuntament d'Alacant, les actuacions s'han derivat cap a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i, actualment, els expedients es troben encara en tramitació.
Expedients contra la supressió d'aules en la concertada i pel plurilingüisme
De les més de 30.000 queixes que el Síndic de Greuges va rebre l'any passat, el 59% eren referides a la prestació de serveis públics com ara educació, sanitat, atenció a la dependència, serveis socials, infància i vivenda. Sobre les d'educació, dels 6.661 expedients presentats, la immensa majoria, 5.765, corresponen a accions col·lectives per la supressió d'unitats concertades de batxillerat en centres educactius de la Comunitat Valenciana i per la disconformitat amb el nou model lingüístic educatiu valencià, l'anomenat plurilingüisme. El síndic adjunt, Carlos Morenilla, ha explicat que els pares i les mares es queixaven del fet que l'educació concertada "no és supletòria de la pública, sinó complementària" i que es vulnerava el seu "dret a la lliure elecció de centre educatiu".
Quant a la procedència geogràfica de les queixes presentades, les dades indiquen que el 62,65% són de la província d'Alacant, el 35,99% tenen l'origen a la província de València i només l'1,36% provenen de Castelló. El Síndic de Greuges té la seu a la ciutat d'Alacant.
La "falta" de col·laboració de les administracions públiques
En la memòria s'assenyala que el grau de col·laboració de les administracions públiques valencianes amb el Síndic de Greuges és "elevat i satisfactori". No obstant això, tretze administracions no han contestat les seues peticions després de diversos requeriments, entre les quals hi ha la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que acumula 133 queixes sense contestar. El síndic adjunt, Ángel Luna, ha manifestat: "la falta de col·laboració amb el Síndic no afavoreix en res el prestigi de la institiució". Des de la Conselleria d'Igualt, la secretària autonòmica, Helena Ferrando, ha explicat que les queixes de la ciutadania han baixat un 72% des de 2014, l'últim any de gestió de l'anterior govern del Partit Popular, la qual cosa evidencia que la gestió d'aquesta Conselleria "va per bon camí i així ho reconeix el Síndic", ha dit.
Entre les administracions que no han respot les recomanacions, suggeriments o recordatoris de deures legals del Síndic de Greuges hi ha els ajuntaments d'Elda, Llíria, Monfort del Cid, Montcada, Benaguasil, Catarroja, Mutxamel, Nàquera, Peníscola, Rojals, Oriola, Alginet, Alacant, Aielo de Malferit, Bellreguard, Burjassot, Carcaixent, Xiva, Daimús, Daia Nova, Oliva, Serra, Torrevella, València i Vinalesa. També hi ha altres administracions, com ara SUMA Gestió Tributària, les conselleries de Sanitat Universal, Educació i Habitatge, segons consta en la memòria.