Ximo Puig, el socialista que va trencar amb vint anys de governs del PP

L'expresident de la Generalitat s'acomiada com a secretari general del PSPV i obri una nova etapa en el partit socialista valencià

La trajectòria de Ximo Puig / À Punt NTC

El PSPV-PSOE comença a fer moviments per a encetar una nova etapa que assente el partit dins del nou tauler polític valencià. Aquest dissabte, el comité nacional, el màxim òrgan de decisió del partit entre congressos, s'ha reunit per primera vegada després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig i ha substanciat l'acomiadament de Ximo Puig com a secretari general després de més d'onze anys de lideratge.

Aquest capítol del socialisme valencià que ara acaba ha estat marcat per les dues últimes legislatures en què el PSPV va aconseguir governar la Generalitat, mitjançant els pactes amb Compromís i Podem, després d'un període de vint anys en el qual només el PP havia aconseguit guanyar les eleccions autonòmiques. Ximo Puig, que venia de ser alcalde de Morella durant dèsset anys, va ser el cap del canvi.

Una carrera des de Morella

Ximo Puig i Ferrer va nàixer el 1959 a Morella (Ports). Periodista de formació, va treballar en mitjans com Mediterráneo de Castelló, l'Agència EFE o Antena 3 Radio. Però, la carrera política va centrar la seua vida professional. Puig ja va participar en la primera legislatura autonòmica de la democràcia des del 1983 quan va ser diputat per Castelló a les Corts i diputat de Cultura de la Diputació de Castelló. Pocs anys després, va ocupar llocs a la Presidència de la Generalitat, primer com a director general de Relacions Institucionals i Informatives i després, fins a juliol del 1995, com a director del gabinet del president Joan Lerma.

Amb la caiguda del govern socialista per la victòria del PP d'Eduardo Zaplana, el 1995, Puig va inaugurar una etapa com a alcalde del seu poble que va revalidar fins al 2012. Però, els dèsset anys com a alcalde de Morella no van ser exclusius, ja que va compaginar el càrrec municipal amb d'altres institucionals, com el de diputat autonòmic des del 1999 fins al 2011, o el de portaveu del grup socialista, vicepresident de les Corts i portaveu adjunt. Va ser el 2011 quan va fer el salt al plànol estatal en ser elegit diputat del Congrés espanyol en la X Legislatura, i va acabar d'arredonir la seua posició dins del partit més enllà de ser l'alcalde de la capital dels Ports.

El seté president de la Generalitat

Jorge Alarte va ser el líder del PSPV fins al 2012, quan Ximo Puig va imposar-se en unes primàries amb el 61% dels vots. La competència entre Alarte i Puig va ser llarga. El 2008, Puig ja va presentar candidatura per a la secretaria general del PSPV, però va perdre contra Alarte per només vint vots. Aquest va ser l'inici del camí que el va dur fins a la presidència de la Generalitat. Dos anys després, el 2014, el PSPV organitzava unes primàries obertes per a triar el candidat socialista a les eleccions autonòmiques del 2015. Ximo Puig va guanyar-les amb un 69% contra Toni Gaspar, qui més tard acabaria sent president de la Diputació de València.

El 2015, el PSPV va traure els pitjors resultats de la història en unes eleccions valencianes, però els números van donar per a encetar el primer pacte del Botànic, on el PSPV i Compromís van aconseguir governar amb el suport de Podem i van trencar així les dues dècades liderades pel Partit Popular. L'executiu d'esquerres va ser de mestissatge, amb el mateix nombre de consellers i conselleres dels socialistes i de Compromís i paritari entre homes i dones, amb Mónica Oltra com a vicepresidenta.

El govern del Botànic va voler contrastar amb la tendència política anterior instaurant mesures molt simbòliques, com la recepció de l'associació de víctimes de l'accident de metro de València, a la qual es va brindar un perdó institucional, o la reobertura dels mitjans públics valencians. Aquesta primera legislatura es va mantindre estable, encara que Puig va decidir avançar les eleccions autonòmiques sense l'aparent suport d'Oltra i el seu partit. El Botànic va repetir el 2019 i va arrancar així la segona i última presidència de Ximo Puig, amb un segon pacte ara també amb Podem dins l'executiu i marcada per la pandèmia de la covid-19.

El Partit Popular guanyava les eleccions autonòmiques de maig del 2023 i Carlos Mazón prenia el relleu de Puig com a president de la Generalitat. El morellà passava a ser senador espanyol, compaginant encara el càrrec de diputat a les Corts i secretari general del PSPV, fins al comiat que ha oficialitzat aquest dissabte. En els últims mesos, Ximo Puig havia sonat com a possible ministre en el nou govern de Pedro Sánchez, però finalment això no es va produir i actualment s'espera que Puig anuncie si se'n va o no a París per a ser el nou ambaixador espanyol en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

També et pot interessar

stats