Discurs de l’antipolítica i desafecció ciutadana: els altres efectes de la DANA
Entrevistem la politòloga Anna López i el sociòleg Alexis Lara per a analitzar les conseqüències socials i polítiques de les inundacions del 29 d’octubre a València
Des de l’any 2015, la primera preocupació per a la ciutadania de l’estat espanyol no és ni l'habitatge, ni les dificultats econòmiques, ni l’atur, ni la immigració: són “els problemes polítics en general”, així ho consideren vora un 24% de les persones enquestades pel Centre d’Investigacions Sociològiques.
Conversem amb la politòloga Anna López i el sociòleg Alexis Lara per a analitzar els altres efectes de la tràgica DANA del 29 d’octubre: la desafecció ciutadana cap a la cosa pública i el discurs de l’antipolítica. Segons explica la politòloga López, des del 2015, “si sumem tres variables que pregunta el CIS, com el govern, el comportament dels polítics i els partits, estos estan en el primer lloc”.
“La política no és només cosa partidista, és també la gestió dels recursos i de prioritats”
“Quan l’estat, o una part del sistema falla, la esta desafecció política augmenta”
El sociòleg Alexis Lara apunta que el que desprenen els resultats de les enquestes del CIS és, per tant, que ara “el principal problema per a la ciutadania és la classe política". Tot i això, Lara destaca que, en indagar el CIS en els altres problemes que afecten personalment la ciutadania, “ens trobem amb la sanitat, l’educació i la crisi econòmica, qüestions que també són polítiques”.
La gestió de la DANA que va assotar les comarques de València el 29 d'octubre ha fet augmentar, encara més, la desafecció que la població sent envers la classe política. “Quan l’estat, o una part del sistema falla”, diu López, esta desafecció “augmenta a nivells com el que hem vist a Paiporta”, on els reis, Sánchez i Mazón van ser rebuts amb fang, crits d’indignació, violència verbal, i fins i tot física en el cas del president del govern espanyol.
Bona mostra d’esta indignació són també les multitudinàries manifestacions, com la del 30 i la del 9 de novembre. Ambdós reclamaven la dimissió de Mazón, exigien responsabilitats polítiques per la gestió de la DANA i també adreçaven els clams cap a l’executiu espanyol i a Sánchez.
Una altra manifestació de la indignació ciutadana s’ha traslladat als espais de debat públic més pròxims: els plens municipals. Ja s’han viscut episodis de tensió i escridassades cap als representats municipals en els primers plens post DANA, com és el cas d’Aldaia o el de Paiporta.
Un terreny adobat per a l’extrema dreta
Este clima de crispació i sentiment d’abandó per part de les institucions és un terreny adobat per al creixement de l’extrema dreta. “Quan l’estat falla o no arriba, la ultradreta i els discursos extremistes tenen més probabilitats d’instrumentalitzar eixe malestar”, afirma López. Eixa desafecció es pot traduir no només en una abstenció massiva, sinó, com mostren les enquestes, en un transvasament substancial del vot cap a opcions d’extrema dreta, principal abanderada del discurs de l’antipolítica o del fracàs de l’estat de les autonomies. “Proposa una recepta que sona molt a la que està aplicant Trump, amb un estat nativista i autoritari que pretén donar la solució al caos”.
“L’antipolítica també és política, i el fet d’apel·lar a ella també forma part d’una estratègia política”
Per la seua part, Lara afirma que, amb el desconeixement de la gent sobre qui té les competències, “el sentiment de frustració, alimentat pel discurs de l’antipolítica, porta a la conclusió que tots els polítics són iguals”.
Lara remarca la paradoxa que “l’antipolítica també és política, i el fet d’apel·lar-hi també forma part d’una estratègia política”. Per al sociòleg, eixe discurs “tracta de fer veure que la política és només una qüestió de partits i partidista”, quan en realitat “és també la gestió dels recursos i de prioritats”.
“Ara més que mai cal fer política”
Els dos experts coincideixen en el fet que cal recuperar la confiança amb la política. Durant l’última dècada, el sentiment de desafecció amb les institucions i amb la cosa pública creix entre els joves, que no han viscut una dictadura i la prefereixen, cada vegada més, “enfront d’un sistema democràtic, un sistema autoritari”, segons apunten Lara i López.
Esta tendència es consolida en el sector dels joves menors de 25 anys i “respon a la sensació que la política no serveix per a res, abonada pel discurs de l’extrema dreta”. Per això, diu López, “ara més que mai cal fer política, amb l’administració i l’Estat com els instruments fonamentals per a donar solucions”.
“La gent ara necessita recuperar la confiança en la cosa pública demostrant que és des d’ací des d’on es pot reconstruir”
Segons afirma la politòloga Anna López, “recuperar la confiança és molt complicat, i no pareix que siga la dinàmica dels partits polítics”. I incideix en el fet que “per sociologia electoral, les campanyes negatives sempre resulten més profitoses que les positives. La democràcia i la política es legitimen cada dia i això es fa defensant la utilitat de la cosa pública: comunicar com s'està fent la reconstrucció, com s’està reprenent la normalitat als serveis públics, com Metrovalència, o com es pot accedir a les ajudes”.
“Hi haurà temps per a depurar responsabilitats, però ara estem en la fase d’emergència encara” i, segons López, “la gent necessita recuperar la confiança en la cosa pública demostrant que és des d’ací des d’on es pot reconstruir, com va demostrar en el seu moment la pandèmia amb l’escut social i una comunicació que va posar en valor l’estat de les autonomies”. Per tant —afirma— cal treballar per legitimar la democràcia com a sistema garant per a eixir d’esta crisi. També en una comunicació eficaç que no continue buscant responsables i que demostre empatia, “cosa que ha faltat per part dels responsables polítics”, transmetent a la ciutadania el camí de tornada a la normalitat sense el soroll de les responsabilitats.
Un "govern dels millors": perfils tècnics per a la reconstrucció
En eixe context de "tots són iguals", un dels plantejaments pot ser buscar a algú amb un perfil especialitzat. "Eixe algú pot ser un tècnic desideologitzat o del govern dels millors i això ho hem vist sempre en eixes crisis polítiques, com en la pandèmia", apunta el sociòleg Lara.
L’exemple el trobem en el nomenament del nou vicepresident per a la Reconstrucció Econòmica i Social, el militar Gan Pampols, dins de les destitucions i canvis dins de l’estructura del Consell.
Per a la politòloga Anna López, en el cas de la Comunitat Valenciana, el nomenament de perfils tècnics per a la reconstrucció “s’ha utilitzat per a no assumir la responsabilitat” i tractar de “retrobar la credibilitat a través de figures externes, ja que la imatge del Partit Popular i dels seus perfils polítics està molt erosionada”.
“Has de reclutar els millors i han de fer política i la política implica rendir comptes i tindre un full de ruta"
L’experta incideix en el fet que els perfils militars, com el vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, el qual va afirmar que la societat l’ha de veure “com un soldat, que no deixarà de ser-ho mai, que es posa a la disposició perquè vol ajudar com un més”, hauran de treballar “des de la política, amb l’administració i no amb un esquadró militar”.
La idea de buscar perfils que no tinguen, en aparença, un caràcter partidista apareix tant entre les formacions polítiques com en la població i, en principi, per als experts, no hauria de ser un problema. "El problema és que els utilitzes per a amagar la teua ineficàcia. Tu has de reclutar els millors i han de fer política, i la política implica rendir comptes i tindre un full de ruta", expressa López.
Tant la politòloga, Anna López, com el sociòleg, Alexis Lara, conclouen que, per molt que es busquen perfils tècnics, la gestió de la cosa pública es fa des de la política; i incideixen que “desvincular-los de l’executiu valencià contribueix a desvirtuar-la”. “[El perfil expert] tracta de presentar-se com a algú que no ve a fer política partidista i que només ve a gestionar, però eixa gestió també és fer política”, afirma Lara.
