Els valencians situen els polítics com el principal problema, després de la inflació, i considera que el 60% són corruptes

La ciutadania valenciana és la més disposada a denunciar la corrupció, però justifica el vot a corruptes per afinitat ideològica o benefici propi

D'esquerra a dreta, el director de l'Agència Antifrau, Joan Llinares, i un dels autors de l'estudi, FernandoJiménez
D'esquerra a dreta, el director de l'Agència Antifrau, Joan Llinares, i un dels autors de l'estudi, FernandoJiménez / À Punt NTC

El govern espanyol i els partits polítics són la primera preocupació dels valencians i les valencianes després de la inflació. La ciutadania responsabilitza la comunitat política de dividir la societat i assenyala els seus membres com els màxims responsables de la corrupció. A prop del 60% els consideren esguitats, per damunt de l'empresariat (46%), del funcionariat (38%) i de la mateixa ciutadania (36,6%). Les conclusions s'extrauen de la primera Enquesta de Percepció de la Corrupció a Espanya i a la Comunitat Valenciana, que han presentat el director de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, Joan Llinares, i un dels autors de l'estudi, el responsable de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública de la Universitat de Múrcia, Fernando Jiménez. En el treball, elaborat entre el setembre i l'octubre sobre 1.506 enquestes (400 en terres valencianes), la ciutadania valora amb tres punts sobre deu la confiança en els partits polítics, un dels valors més baixos de la Unió Europea.

"Això no passa perquè sí. No ens fiem dels polítics perquè no estan fent bé la seua tasca. Prenen decisions que no connecten amb la ciutadana", ha explicat Fernando Jiménez, l'encarregat de presentar les dades.

La ciutadania espanyola i valenciana continua pensant que és millor tindre bons contactes i cultivar-los per a prosperar, que tindre bones idees i esforçar-se per a aplicar-les, una constant en les enquestes als països del Mediterrani que es troba en els antípodes dels resultats al nord d'Europa.

No obstant això, la percepció sobre la corrupció xoca amb l'experiència directa, ja que més del 92% dels enquestats assegura no haver sigut testimoni de cap conducta irregular en els últims tres anys, la qual cosa suposa una diferència substancial respecte dels resultats de consultes similars a altres països europeus, com Itàlia o Grècia, on sí que s'acredita una convivència quotidiana amb aquestes conductes.

La majoria de la població enquestada a la Comunitat Valenciana (45%) considera que la corrupció no ha augmentat ni disminuït en l'últim any, encara que hi ha més que opinen que ha crescut molt (12%) que entre els que pensen que ha baixat molt (2-3%), unes xifres similars als valors estatals.

La ciutadania valenciana, la més disposada a denunciar la corrupció

Tanmateix, hi ha una diferència significativa en el comportament valencià respecte de la resta d'Espanya, per la disposició més gran a denunciar la corrupció. L'ha manifestada un 25% dels enquestats, el màxim percentatge de l'Estat. I la intenció s'ha corroborat amb dades, ja que enguany han crescut un 25% de les denúncies davant l'Agència Antifrau, vora 440 (359 el 2021), segons ha apuntat el seu director, Joan Llinares.

En general, la ciutadania identifica clarament les conductes corruptes i mostra poca tolerància, però alhora justifica el vot a partits amb persones corruptes, per proximitat ideològica o el potencial de benefici propi. Segons Jiménez, per l'estructural electoral, on es vota a partits i no a persones, "en el cas espanyol ix més barat prendre decisions impopulars, fins i tot en contra del partit, que en altres països, com el Regne Unit", on els representants públics defenen la seua gestió en candidatures individuals.

També et pot interessar

stats