Què va passar amb les restes dels dictadors en altres països

Després de la decisió d’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, queda encara pendent establir quina serà la ubicació final. La possibilitat de traslladar-les a la catedral de l’Almudena de Madrid obri el debat sobre la idoneïtat d’allotjar les restes del dictador a la capital de l’Estat.

Al llarg de la història hi ha hagut polèmiques similars i les noves etapes democràtiques sempre han tractat de trobar acords sobre què fer de les restes dels dictadors derrocats. Si bé cada cas és diferent, l'element comú en tots els països és la controvèrsia que ha suscitat el problema.

Mussolini, Hitler i Salazar

Itàlia, Alemanya i Portugal són les democràcies més pròximes que van haver d’afrontar aquesta decisió. La República Italiana va concedir a la família del fundador del feixisme, Benito Mussolini, la possibilitat d'elegir què fer del seu cadàver. Els Mussolini van decidir soterrar-lo al panteó familiar del cementeri del seu poble de naixement, a la regió de l’Emília-Romanya.

Sobre l’emplaçament de les restes del dirigent del nacionalsocialisme alemany, Adolf Hitler, encara hi ha confusió. Després que se suïcidara al búnquer on es refugiava, els soviètics van buscar el seu cos sense fer-ne pública cap informació, i anys després el govern rus va confirmar oficialment la mort del dictador. Les restes van romandre fins als anys setanta en un quarter militar a Magdeburg, a l’Alemanya Oriental. Quan els soviètics les exhumaren, les incineraren en un lloc indefinit i en conservaren el crani, que es guarda en els arxius de l’antiga KGB soviètica.

A Portugal, la dictadura salazarista, coetània a l’espanyola, va durar quasi cinc dècades. El funeral d’Antonio de Oliveira Salazar va tindre lloc al monestir dels Jerònims de Lisboa però, a petició pròpia, està soterrat en una modesta tomba familiar al seu poble natal.

Altres casos al món

Més enllà d’Europa, moltes altres democràcies han passat pel procés de tancament dels seus episodis de totalitarisme. L’Argentina i Xile són dos dels països sud-americans amb dictadures militars més duradores. Els soterraments de Jorge Rafael Videla i d’Augusto Pinochet van confrontar la societat argentina i la xilena. En el cas de Videla es va proposar donar-li sepultura al cementeri principal de Buenos Aires o al del seu poble natal, però una forta oposició popular va fer que finalment fora soterrat d’incògnit en un cementeri privat. Pel que fa a Pinochet, es va evitar que hi haguera un lloc públic que el recordara, com proposava el sector més conservador, i les seues cendres reposen a la casa d'estiu de la família.