El Tribunal Suprem investigarà Laura Borràs (JxCat) per adjudicar contractes a dit

Els fets es remunten a l'època en què la diputada dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

El Tribunal Suprem investigarà Laura Borràs (JxCat) per adjudicar contractes a dit
El Tribunal Suprem investigarà Laura Borràs (JxCat) per adjudicar contractes a dit

La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat obrir causa a la diputada de JxCat en el Congrés Laura Borràs per les presumptes irregularitats en 18 contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que van quedar adjudicats a Isaías Herrero, una persona del seu cercle de confiança.

El cas ja l'estaven instruint a Catalunya abans que Borràs aconseguira la condició d'aforada. S'investiguen quatre delictes: falsedat documental, frau a l'administració, prevaricació i malversació de cabals públics.

L'alt tribunal resol d'acord amb la Fiscalia, que fa dues setmanes va emetre un informe on apreciava indicis clars que, entre els anys 2013 i 2017, Borràs "va abusar" de la condició de directora de l'ILC per a adjudicar "directament o indirectament de manera arbitrària tots els contractes de programació informàtica" a favor d'Herrero. L'import total d'aquests contractes s'eleva a 259.283 euros sense IVA.

El tribunal designa instructor de la causa el magistrat Eduardo de Porres, a qui després d'investigar el cas li correspondrà decidir si proposa o no a la sala penal la tramitació d'un suplicatori per a la imputació formal de la diputada catalana. També hi ha la possibilitat que Borràs comparega voluntàriament davant de l'alt tribunal, sense esperar que acaben els tràmits.

Correus sospitosos

Segons la instrucció oberta fins ara, existeixen indicis de la intenció de dotar una "falsa aparença de transparència" al procediment de contractació i poder justificar que l'oferta d'Herrero era la més avantatjosa". La sala penal argumenta que aquesta persona, pròxima a Borràs, aportava al procediment tres pressupostos, "dels quals dos, com a mínim, eren falsos o simulats", així com ofertes d'empreses de tercers perquè foren les adjudicatàries, quan en realitat era Herrero el que prestava els serveis.

L'exposició de fets raonada que s'ha remés al Suprem inclou una sèrie de correus electrònics entre Borràs i Herrero que presumptament acreditarien els delictes. En un es parla de mirar "conjuntament" els pressupostos i fer "els retocs que siguen necessaris".

També et pot interessar