Diversos tècnics afirmen que les obres al barranc de Poio haurien reduït els efectes de la dana

L'estrena de la comissió de la dana a les Corts este dimarts no ha sigut tranquil·litzadora. El degà de la Demarcació del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Comunitat Valenciana, Javier Machí Felici, ha insinuat que res ha canviat des de la dana i que un nou episodi de gota freda podria desbordar el Poio, i per les mateixes zones que el 29 d'octubre. "Des de Beniparrell el punt més baix està en Ikea i el segon en el Carrefour (del centre comercial MN4). L'aigua tornaria a eixir-se'n per allí, que és el llit natural", ha advertit l'expert, que va projectar les obres del barranc de Poio en 2010.

Machí ha deixat clar que "evidentment" estes obres, encara pendents d'executar, "haurien eliminat riscos". Segons ha precisat, en el tram on s'ajunta amb el barranc de Gallego, es produeix un coll de botella; el Poio va passar d'absorbir 1.200 hectòmetres cúbics a portar-ne 120 i "evidentment es desborda".

"No haver-se fet és falta de voluntat de fer-ho. Les pegues les tenim contínuament les enginyeries per les administracions. Unes perquè no volen fer, altres perquè no les ve bé i unes altres perquè pensen que no els serveixen per a res. Este cas s'havia d'haver fet i es va allargar en el temps. El mateix president de la CHX l'agost de 2024, cansat, va dir 'que els tècnics se senten i que posen la solució, i no li donem més voltes'", ha recordat.

Preguntat pels grups parlamentaris sobre qui tindria la responsabilitat de la falta d'execució, l'enginyer, que va participar en la redacció del projecte, ha tirat pel camí del mig. "Siga per la crisi o la deixadesa no s'ha fet res fins ara", ha advertit. També ha apuntat sobre la relació del calfament del Mediterrani amb els fenòmens extrems, assenyalant que el grup de treball europeu que s'hi dedica havia informat d'un repunt de la temperatura en els últims tres anys "que és una de les coses que genera les danes".

L'enginyer ha contat que, malgrat l'experiència i saber professional, la dana també el va agarrar de sorpresa. Va fer vida normal el 29 d'octubre fins a les 17:00 hores. "Utiel a les 13:00 hores ja tenia morts i l'alcalde havia ordenat des de les 07:00 hores que els xiquets no anaren a escola. L'aigua se'n va eixir per Montroi i va arribar a Carlet. Jo venia de l'oftalmòleg de València i no em vaig assabentar. No sabia que el riu [Magre] s'havia desbordat ni que hi havia un perill imminent. La meua dona va portar llet a la meua sogra i li va vindre just tornar. Pot ser fora culpa meua, però no me'n vaig assabentar", ha afirmat en una explicació pública, tant a la comissió com a seu entorn directe.

"Salvar vides humanes" com a objectiu en la llei d'aigües

Machí ha advocat també per incorporar en la llei d'aigües "salvar vides humanes" com a principi, ja que, segons ha destacat, en esta norma "es protegix tot tipus d'espècies llevat de la humana", alguna cosa que també ha defés un altre dels compareixents, Federico Bonet. "Si la llei no obliga pot es pot jutjar després", ha advertit Bonet, exdegà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de València. L'exdegà ha demanat no centrar la mirada en el barranc de Poio i ha advertit que "hi podria haver passat en el Carraixet o en la rambla de Nules", entre altres punts, que assegura que són coneguts per part de les veus expertes. Ha criticat la falta d'inversions hidràuliques en vint anys, que ha relacionat amb un "canvi de mentalitat" al principi de segle que fa una mirada més condescendent a la natura, "que d'amabilitat en té poca". No obstant això, considera que estes obres són "importants, no urgents" per la impossibilitat d'invertir-ne de colp. De plans de prevenció, com el presentat per la Generalitat per a la reconstrucció, ha advertit que sense consignació pressupostària són paper banyat.

L'enginyer, que va treballar en la CHX entre 2008 i 2012, ha qüestionat la manera en què vehicula la informació. "En una entitat que s'ocupa de les emergències no podem mirant-nos els uns als altres per damunt del muscle, a vore si puc agafar este en falta i tractar d'amagar la informació. Així no funciona una entitat d'este estil, que ha de donar un avís (...) No es pot enviar un fax dient: "Per al seu coneixement això és el que passa". També s'ha pronunciat sobre el sistema d'avisos a la població, llevant importància a l'SMS. "Quan em va arribar no sabia ni què era. Un altre tipus d'avís, combinat amb obres hidràuliques que puguen retardar les avingudes, hauria sigut fonamental per a avisar de manera eficient", ha dit. Malgrat reconéixer no tindre una posició tècnica sobre si van ser els correctes, ha minimitzat el paper de la consellera ["feia dos mesos que estava"] i de Mazón "quan ja hi ha un escalafó de tècnics". "El problema és que no deixa actuar a vegades els tècnics i l'administració està excessivament polititzada", ha advertit.

Preses a Xest i Vilamarxant

L'últim a comparéixer durant la sessió del matí ha sigut l'arquitecte urbanista Julio Gómez-Perretta, fill d'un dels impulsors del nou llit del Túria, qui ha coincidit en la importància d'escometre les obres hidràuliques necessàries perquè, segons ha advertit, "o fem eixes obres o estem condemnats a repetir esta dana de manera periòdica". En este sentit, ha advocat per recuperar el projecte desenrotllat per l'empresa Typsa en 2010, per construir preses a Cheste i Vilamarxant, que ajudarien a "frenar l'aigua" i donarien "marge de temps de reacció", i per establir sistemes d'alerta primerenca, com les que hi ha en altres conques.

Els enginyers Machí, Bonet i Gómez-Perretta han sigut dels primers dels sis tècnics citats este dimarts per a arrancar la comissió. Un òrgan on els grups tenen més temps conjunt per a preguntar (36 minuts sumant les dos rondes) que l'expert a contestar (30 minuts en dos intervencions de 15), si bé la presidència ha sigut generosa amb el temps dels experts i els ha permés esplaiar-se més temps del delimitat.

L'absència de les víctimes, protagonista

La decisió de la mesa que els tècnics estrenaren la comissió ja va portar cua i ha tornat a generar tensions en els moments previs. El PSPV i Compromís ha instituït a acusar el PP i Vox d'intentar silenciar les associacions de víctimes, que l'oposició reclamava que inauguraren la comissió. El popular Fernando Pastor ha confirmat que les invitacions a les dèsset associacions registrades en justícia es van lliurar dilluns i que les declaracions no tindran lloc fins després de l'estiu.

José María Llanos (Vox) ha defés arrancar per les veus expertes "perquè aporten coneixement objectiu" que considera clau per a "trobar la veritat". José Muñoz (PSPV) ha acusat el bloc de dreta de tindre un guió predefinit per a dir que "tot el que va passar va ser per la falta d'infraestructures". En un sentit similar, Jesús Pla (Compromís) ha compartit la impressió que el PP i Vox "pretenen falcar el seu relat sobre la dana". "No esperem trobar cap sorpresa ni canvi de guió", ha dit.

Per la seua banda, Pastor (PP) ha acusat el PSOE d'haver negat la informació relativa als organismes de l'Estat i ha acusat Muñoz de manipular les víctimes i "remar" contra la comissió.