El TC avala la llei d’amnistia, però no es pronuncia sobre la malversació
L’escrit de la magistrada progressista en resposta al recurs d’inconstitucionalitat del PP no entra a valorar la malversació, que ha fet que no s’aplicara la norma a Puigdemont ni Junqueras
El Tribunal Constitucional (TC) avala la llei d’amnistia. Així es desprén de l’esborrany de sentència que ha elaborat la vicepresidenta d’este tribunal, la magistrada progressista Inmaculada Montalbán, per a donar resposta al recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP.
Fonts jurídiques indiquen, a més, que la ponència de Montalbán no es pronuncia expressament sobre el delicte de malversació. Cal recordar que la interpretació d’este delicte per part del Tribunal Suprem (TS) ha fet que no s’aplicara la llei a l’expresident català Carles Puigdemont, ni al qui fora el seu número dos, Oriol Junqueras.
El Suprem entén que la malversació del procés recau en una de les excepcions que contempla la mateixa llei d'amnistia per a no aplicar-la: que van obtindre un benefici personal. En este sentit, ha incidit resolució rere resolució que els líders independentistes no van pagar de les seues butxaques el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017, sinó que ho van costejar amb diners públics perseguint un interés partidista.
L'alt tribunal també sosté que el procés encaixa en una segona excepció inclosa en la norma jurídica: l'afectació als interessos financers i econòmics de la Unió Europea. Segons el seu raonament, l'objectiu que perseguien amb l'1-O, el d’una Catalunya independent, hauria minvat els ingressos comunitaris.
Així les coses, en el Suprem esperen amb certa tranquil·litat la sentència del TC perquè els seus magistrats han fet dependre les decisions de la interpretació jurídica de la llei d'amnistia —considerant que cal exceptuar-ne l'aplicació als líders del procés—, no de la seua constitucionalitat.
En conseqüència, fonts jurídiques anticipen que, fins i tot amb una llei declarada constitucional, es mantindran les ordes nacionals de detenció contra Puigdemont i els exconsellers catalans Toni Comín i Lluís Puig, així com les penes d'inhabilitació de Junqueras i els altres condemnats pel procés, que arriben fins al 2031.
En qualsevol cas, atés que el que es preveu és que els líders independentistes donen la batalla en el TS per a fer valdre una eventual sentència favorable del TC, el Suprem ja va deixar la porta oberta en diverses resolucions a presentar la seua pròpia qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) quan arribara el moment oportú. Este seria l'últim recurs del TS per a defensar les seues tesis.
