El TC admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del govern d'Espanya a la llei de concòrdia valenciana
Suspén la vigència i aplicació de diversos preceptes que, segons al·lega el president del govern, vulnera competències estatals
El ple del Tribunal Constitucional ha admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern en relació amb diversos articles de la llei de concòrdia de la Comunitat Valenciana, aprovada en el ple de les Corts l'11 de juliol del 2024, amb els vots del PP i de Vox, i que derogava la llei de la memòria històrica.
En concret, esta decisió afecta l’article primer, apartat 3, que “reconeix el mateix règim de protecció i reconeixement a les víctimes de la Segona República i del terrorisme que a les víctimes a les quals fa referència la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica”.
També l’article segon, que recull “els drets de les víctimes i els seus familiars”. Com a conseqüència, als apartats 1 i 5 de l’article 3, on es menciona l'article 2, el text perd validesa, per quedar sense efecte “les obligacions establides en l'article segon”.
Afecta també la disposició transitòria segona, que recull els "procediments en tramitació", que feia decaure "de manera automàtica" la tramitació dels procediments en matèria de memòria democràtica iniciats i no conclosos a l'entrada en vigor d'esta llei de concòrdia, "a excepció dels processos d'exhumació".
Finalment, es veu afectada la disposició derogatòria única, que derogava la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, i tota la seua normativa de desenvolupament, que va estar en vigor fins al 7 d'octubre del 2024. En esta disposició derogatòria, quedaven "dissoltes quantes comissions, organismes i institucions de caràcter públic autonòmic que hagueren sigut creades a conseqüència de la citada llei". També les disposicions d'igual o inferior rang", el contingut del qual s'oposara al que disposava la nova llei de concòrdia.
En el seu recurs, el govern ha invocat l'article 161.2 de la Constitució. Per tant, el Tribunal ha suspés la vigència i aplicació d’estos preceptes des de la data d'interposició del recurs (el 29 d'abril del 2025) per a les parts del procés, i des del dia en què aparega publicada la suspensió en el Butlletí Oficial de l'Estat, per als tercers.
El president del govern al·lega que els articles impugnats podrien ser contraris als articles 10 i 15 de la Constitució, pel menyscapte als drets de les víctimes. Així mateix, segons ha indicat en una nota el TC, “també planteja vulneracions de competències estatals establides en els articles 149.1.1, 149.1.6 i 149.1.30 de la Constitució, així com del deure de col·laboració”.
El Tribunal Constitucional ja havia suspés la derogació de la llei de memòria de Cantàbria i va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma, com va fer abans amb la llei de memòria d’Aragó.
El Consell continuarà defenent que la llei és constitucional
La consellera de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez, ha assegurat que la Generalitat respecta les decisions judicials, però continuarà defensant la constitucionalitat de la Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana.
És el que ha dit Martínez després de conéixer la decisió del ple del Tribunal Constitucional alhora que ha destacat que la suspensió automàtica de la llei "no prejutja la constitucionalitat dels preceptes que es recorren" i ha assenyalat que segons el 161.2 de la Constitució, la suspensió es produeix "per la simple impugnació per part del govern".
A més, ha criticat que el govern d'Espanya "no sols ens sotmet a una asfíxia econòmica, sinó també a una asfíxia de la nostra autonomia legislativa" i ha explicat que amb la decisió "no vol dir que el recurs s'estime, ni que s'haja decidit sobre el fons de l'assumpte. De fet, ara el Tribunal Constitucional pot ratificar la suspensió o alçar-la".
El Consell ha defensat la constitucionalitat de la Llei de Concòrdia, "en l'exercici de les seues competències i amb ple respecte i subjecció a la Constitució espanyola" i ha desatacat que no concorren els arguments jurídics esgrimits segons els quals la norma hauria envaït la competència estatal.
Per la seua banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha culpat el PP de "donar un baló d'oxigen al socialisme" per "no ajudar a derogar" tota la legislació heretada de les legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero i ha vinculat la decisió del Tribunal Constitucional al repartiment de poder entre el PP i PSOE.
