Tamarit justifica el retard en la publicació dels currículums del curs escolar en la tardança dels decrets estatals
La consellera destaca, tanmateix, l’augment de pressupost i de personal docent en aquesta tornada a les aules
La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha reconegut que li haguera agradat aprovar els decrets de currículum acadèmic de les diferents etapes educatives abans de l’agost passat, quan van ser publicats, justificant aquesta demora en la tardança dels decrets de l’Estat i el període necessari per a adaptar-los a la Comunitat Valenciana, així com la participació dels diferents grups polítics, perquè el text puga convéncer a la gran majoria de representants.
Així s’ha expressat en la seua compareixença d’inici de curs a la Comissió d’Educació de les Corts Valencianes, matisant que han seguit els temps marcats per l’Estat amb la publicació dels reials decrets entre final de març i l’inici d’abril, mentre els decrets valencians es van aprovar entre finals de juliol i principis d’agost.
"Davant aquesta situació hi ha tres maneres d'actuar: transposar el text amb canvis mínims, no fer res o treballar perquè els decrets resolguen la realitat territorial", i ha manifestat que l'elecció del Botànic va ser l'última.
La Comunitat Valenciana ha sigut la novena comunitat autònoma espanyola a publicar els seus currículums d’infantil i primària i la setena pel que fa a l’ESO (secundària) i batxillerat. La consellera ha retret el fet que quatre autonomies governades pel Partit Popular (PP) hagen tardat més encara que la valenciana (Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia), i ho han publicat aquest setembre.
Tamarit ha afirmat que va procurar que els centres i les editorials tingueren l’esborrany abans de la publicació per avançar treball i els ha agraït el seu esforç en arribar a temps per a l’inici del curs escolar.
Més recursos
Davant un curs acadèmic complicat per la situació econòmica que viu el país, la consellera ha destacat que s’han pres mesures per a combatre la inflació, com el programa XarxaLlibres que permetrà que hi haja 460.000 xiquets amb llibres de text gratuïts, i ha assenyalat que set de cada deu xiquets tindran beca de menjador. També ha remarcat l’educació gratuïta a partir dels 2 anys.
Segons ha explicat, el curs 2022-2023 tindrà 743 professors més (vora 79.000 docents). Pel que fa als alumnes, n’hi haurà 19,4 alumnes de mitjana per classe a primària i 26,6 a l’ESO i a Batxiller. A més, hi haurà 1.318 educadors als centres educatius. I s’ha invertit, des de principi d'any, 47 milions d’euros més que en tot el curs 2021-2022.
Tamarit també ha recalcat l’increment d’alumnes en el sistema públic valencià malgrat la caiguda de la natalitat.
El sistema valencià és a més el que més xiquets ucraïnesos ha acollit de tot l’Estat espanyol: 9.404 alumnes, el que representa un 30% del total nacional.
Respecte a la Formació Professional (FP), Tamarit ha detallat que hi ha 114.164 alumnes, 28.788 més que l'any passat i ha apuntat que s'han obert 198 nous títols de nova implantació.
Reaccions de l’oposició
Els partits polítics de l’oposició han criticat les declaracions de la consellera.
D’una banda, la diputada del PP, Beatriu Gascó, ha acusat Tamarit de realitzar "campanyes d'autobombo i demagògia" a costa de les famílies i li ha retret que hi ha "quasi 5.000 vacants per cobrir". També li ha enlletgit una suposada "falta de materials" per als centres de dos a tres anys.
Mercedes Ventura, de Ciutadans, per la seua part, ha considerat que Tamarit els ha donat un “míting polític” i l’ha acusada d’exercir la “demagògia” en el seu discurs, a més d'atribuir-li el fet dels retards en la construcció de col·legis.
Vox, representada per Llanos Massó, ha asseverat que la consellera ha maltractat i ha “deixat sense vacances” als professors.
Polèmica pel cas de la professora interina
La llengua ha sigut un dels temes esmenats en la intervenció de la consellera de Compromís a les Corts.
Tamarit ha declarat que "ja no hi ha alumnat que tracte el valencià de manera anecdòtica en el sistema educatiu" i que l'anglés està "més present que mai" a les escoles amb 1.200 assistents de conversa.
Quan li han preguntat a la consellera pel cas d’una professora interina que no va poder romandre al seu lloc de treball, i va perdre així la seua plaça per la falta d’un títol que certificara el seu nivell de valencià, Tamarit ha respost que l’ordre que regula aquestes condicions “no té quatre dies” i que aquesta professora “ha tingut temps per a formar-se en valencià”.
"Tinc la meua pròpia opinió referent al fet que algú que fa 35 anys que està en el sistema no haja tingut temps per a traure's una titulació de valencià", ha afegit.
A més, ha assenyalat que quan s'és interí i d'una plaça d'una mena d'ensenyament "molt, molt concret" es corre el risc de no tindre plaça si no la té en propietat. "Li han passat per davant", ha assenyalat, però ha indicat que aquesta professora "podrà anar a zones castellanoparlants o a places de difícil cobertura".
El PP, representat per Gascó, ha reaccionat a aquestes declaracions, i ha acusat Compromís, i concretament al seu diputat al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, d’insultar a aquesta professora interina, encara que la consellera ha negat que ni el diputat ni ella mateixa hagen insultat a ningú.