Tamarit confia a arribar a un acord amb Bravo sobre el requisit lingüístic

La consellera alerta que si es rebaixa el requisit lingüístic, “dubta” que reba l’informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística

La consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, durant l'entrevista amb Europa Press
La consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, durant l'entrevista amb Europa Press / Jorge Gil (Europa Press)

La consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, s'ha mostrat "convençuda" de poder arribar a un acord amb la titular d'Administració Pública, Gabriela Bravo, sobre el requisit lingüístic dels funcionaris perquè "la societat s'ho mereix". 

Així ho ha manifestat la nova titular d'Educació en una entrevista amb Europa Press en ser preguntada per les diferències entorn d'aquesta qüestió entre totes dues conselleries, la seua dirigida per Compromís i la de Bravo pel PSPV.

Sobre aquest tema, Tamarit ha remarcat que per a defensar la llengua hi ha tres eines que són fonamentals: l'escola, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'administració.

"Crec que de veritat que el més lògic és que, depenent de la titulació que es demane per a accedir a un lloc, s'haja de demostrar un grau més alt de competència lingüística", ha explicat la consellera.

El punt de desacord està bàsicament en els grups A1 i A2, ja que Compromís es mostra partidari que calga acreditar un C1, l'equivalent al grau mitjà. Tamarit argumenta que per a garantir un bon servei públic, “els funcionaris dels grups superiors de la Generalitat haurien de tindre un requisit superior a la resta, com també tenen una titulació acadèmica superior a la de la resta”, com assegura ja es fa “en tots els territoris amb llengua pròpia”.

Tamarit, que ha expressat la seua confiança d'un consens, ha recordat que el decret ha de rebre un informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística, una competència del seu departament. "Dubte que puguen emetre un informe favorable si es rebaixa el requisit”, ha emfatitzat.

Finalment, ha afirmat que entre les dues llengües oficials del País Valencià "la minoritzada és el valencià i és la que cal protegir", com marca la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries.

També et pot interessar