La falta d'acord entre el PSPV i Compromís deixa enlaire el requisit lingüístic per al funcionariat del grup A
Bravo insisteix que no aprovarà una proposta que exigisca un grau superior al garantit pel sistema educatiu valencià una vegada s'homologuen els nivells, que serà un B2
El requisit lingüístic per accedir a la funció pública valenciana torna a enfrontar els socis del Botànic. Damunt la taula hi ha dues propostes, la defensada pel PSPV, que planteja que al funcionariat dels grups més alts se'ls demane només el B2 de valencià, és a dir, el grau bàsic, i la que reclama que siga el C1, el nivell mitjà que posa com a exemple el cas de Galícia. Aquesta segona és la preferida per Compromís, segona pota del Consell.
La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, encapçalada per la socialista Gabriela Bravo, és la que ha de portar el text a l'aprovació del Consell. Aquest dimarts ha assegurat que posarà en marxa "ja" el decret per a regular la capacitació lingüística i s'ha mostrat disposada a buscar consensos amb Compromís perquè tire avant. No obstant això, Bravo ha advertit que és partidària d'un acord "raonable" en què no s'exigisca "un plus" més enllà del nivell de capacitació del valencià que done el sistema educatiu en acabar el Batxillerat, un B2.
Aquest dimarts, la consellera ha avançat alguns detalls sobre l'informe elaborat i consensuat per la comissió de competència lingüística que servirà de base per a regular la capacitació i que estableix el certificat de valencià necessari per als diferents grups del personal de l'administració pública. En concret, el document fixa l'exigència del certificat A2 per a l'agrupació professional funcionarial, del B1 per al subgrup C2 i del B2 per al grup B i el subgrup C1. Respecte a l'exigència per als grups A1 i A2, la comissió trasllada dues alternatives que la Conselleria de Justícia "estudiarà" per a elaborar el decret: exigir B2 o el C1.
Bravo ha explicat que la posició majoritària de l'ens, igual que la seua mateixa, és que per a accedir a la funció pública s'ha d'exigir el nivell de capacitació màxim que ofereix el sistema educatiu, que ha de posar ara en marxa el decret d'homologació de nivells. "Si la finalitat del nostre sistema educatiu és garantir el ple coneixement del castellà i el valencià, no hi ha cap raó perquè, en accedir a la funció pública, hàgem d'exigir un nou examen per a continuar valorant si els coneixements adquirits en l'etapa educativa són els adequats", ha dit. En aquesta línia, la consellera ha defensat que no és "un criteri estrambòtic" que se li ha ocorregut, ja que el primer que van fer va ser estudiar els sistemes d'accés d'altres comunitats autònomes com Galícia, en al·lusió a l'autonomia posada com a exemple per Compromís.
"El que no diuen és que en el sistema educatiu de Galícia, quan l'alumnat acaba l'etapa educativa de Batxiller, adquireixen dirctament el C1. El mateix passa a Catalunya", ha matisat la responsable de l'administració pública. Bravo ha recalcat que és "més fàcil i lògic assentar bé els criteris i posar en marxa instruments perquè el sistema educatiu per a joves garantisca perfectament una comprensió i maneig de l'idioma de manera indiferent de l'un i l'altre". "Si no en qüestionem un, tampoc hauríem de qüestionar l'altre", ha apuntat.
Les declaracions de la consellera cauen com una poalada d'aigua freda en Compromís. El soci de govern dels socialistes ja els ha retret la seua proposta de requisit. "Per a Compromís el [nivell] mitjà és un requisit indispensable", ha subratllat la síndica de la coalició valencianista en les Corts, Papi Robles. Per això continuaran exigint-lo com a condició necessària per a l'alt funcionariat, segons li ha traslladat la diputada al president de la Generalitat, Ximo Puig, amb qui s'ha reunit aquest dimarts en el marc de les trobades que el mandatari té previstes amb els portaveus parlamentaris.
El xoc entre els dos partits impedirà, en tot cas, que la norma entre en vigor aquesta legislatura. La consellera de Justícia ha confirmat aquest dimarts que hi haurà un període de transició, d'entre un any i dos; i això aboca, per tant, a després de les pròximes eleccions autonòmiques. La negociació entra en un carreró sense eixida perquè Bravo insisteix que no aprovarà un requisit que no garantisca el sistema educatiu valencià. Deixa, per tant, la pilota en la teulada de la Conselleria d'Educació capitanejada per Vicent Marzà, de Compromís, que té pendent l'homologació dels nivells de valencià.
