El Suprem rebutja suspendre el vot als 190.000 fills dels nacionalitzats per la llei de nets

El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre el dret a vot per a les pròximes eleccions del 29N als fills i filles dels qui prèviament van obtindre la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda llei de nets, que són al voltant de 190.000 persones.

A diferència dels seus pares, nacionalitzats per una disposició de la llei de memòria democràtica del 2022 i als quals el Suprem va suspendre cautelarment el dret a vot llevat que acreditaren ser descendents d'exiliats, els seus fills sí que podran votar.

La secció quarta del contenciós ha denegat les mesures cautelars sol·licitades per Iustitia Europa i Vox en una interlocutòria, notificada este dilluns —dia festiu a Madrid—, que compta amb el vot particular discrepant d'un dels sis magistrats, i el concurrent d'una altra jutgessa, que dona suport que estes 189.678 persones puguen votar però discrepa d'alguna argumentació.

D'altra banda, el tribunal ha rebutjat les al·legacions de diverses associacions i particulars que van sol·licitar reconsiderar la suspensió cautelar del dret a vot dels nacionalitzats per la llei de nets, de manera que la negativa que estos acudisquen a les urnes continua vigent. Són un total de 162.454 persones.

Dubtes de la mesura cautelar davant de la proximitat del 29N

El Suprem deixa clar en la seua interlocutòria que no ha canviat de criteri i reconeix que "si es qüestiona la inscripció" en el cens electoral de residents absents (CERA) dels progenitors, "en pura lògica caldrà fer-ho també dels seus fills", que són fins i tot més: 189.678.

Ara bé, subratlla que té "seriosos dubtes sobre la viabilitat de l'execució efectiva" de la suspensió cautelar del seu dret a vot —si ho acordara— a tres setmanes de les eleccions.

Perquè les mesures cautelars han de vindre acompanyades d'"actuacions i garanties" a complimentar per "múltiples administracions i tercers", i "el període electoral restant és tan "reduït" que la possibilitat d'executar-lo en temps hàbil entra en qüestió.

És a dir, encara que es reafirma en la decisió de suspendre el vot als nacionalitzats per la llei de nets; en avaluar la situació dels seus fills, el Suprem advertix que ja ha "transcorregut més de la meitat del període electoral" i estem a "dos setmanes de l'inici del depòsit del vot en urna en els consolats", per a aquells que estiguen fora d'Espanya.

"Iniciar ara un procés de revisió del CERA", sumat als "interrogants" de la possibilitat material d'executar l'eventual suspensió cautelar "en el breu lapse temporal existent" fins al 29-N seria contrària als principis de seguretat jurídica i d'estabilitat electoral, assenyala la sala.

Per això, "la valoració dels diferents interessos en conflicte ha de decantar-se per la denegació" de la mesura cautelar, ja que estimar-la podria derivar en una "pertorbació greu dels interessos generals", conclou el Suprem.

En qualsevol cas, la sala reitera que les decisions adoptades fins ara sobre els nacionalitzats amb la llei de nets busquen "garantir la seguretat jurídica", la "puresa o certesa del cens electoral" i dels comicis en si, i torna a carregar contra el govern per tardar "més de mes i mig" a aportar a facilitar el nombre d'afectats.

Els vots de dos magistrats

El jutge Antonio Jesús Fonseca-Herrero considera en un vot particular discrepant que el Suprem va haver de suspendre també el vot a eixes 190.000 persones, per a mantindre una "línia d'actuació internament cohesionada", i considera que "els temps electorals són importants, sens dubte, però la seguretat jurídica electoral ho és una mica més".

Apel·la així el magistrat a "l'actuació diligent de les administracions públiques" per a haver complimentat l'orde del Suprem "en temps i forma", i advertix que una eventual rectificació del cens després de les eleccions —si la sentència estimara la demanda— mancaria d'"eficàcia restitutòria" respecte dels vots ja incorporats al resultat electoral.

D'altra banda, la jutgessa Ana Millán —que continua discrepant dels seus companys respecte a la suspensió del vot als nacionalitzats per la llei de nets— compartix la decisió adoptada este dilluns, però opina que no hi ha connexió entre les noves mesures sol·licitades i l'objecte del procés.