El govern entrega al Suprem la llista de 163.355 afectats per la suspensió de vot en la llei de nets
L'entrega s'ha produït dins del termini atorgat per l'alt tribunal, que ha vençut a les 15:00 hores d'este dimecres
El govern ha entregat este dimecres al Tribunal Suprem la llista dels 163.355 nacionalitzats espanyols mitjançant l'anomenada llei de nets que no podrien votar en les pròximes eleccions generals si no acrediten que són descendents d'exiliats, tal com va sol·licitar l'alt tribunal divendres. Així ho han comunicat fonts de l'executiu a Europa Press, que han afegit que l'entrega s'ha produït dins del termini atorgat pel Suprem, que ha vençut a les 15:00 hores d'este dimecres.
Les fonts consultades han afegit que l'Advocacia de l'Estat ha sol·licitat a l'alt tribunal que, en incloure dades sensibles de caràcter personal, declare la llista com a reservada per a evitar que les parts puguen fer un ús maliciós o il·legítim d'eixa informació. També han explicat que el Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació ha coordinat la labor que realitzaven els consolats per al treball de revisió dels processos de nacionalització en les distintes oficines consulars i ha autoritzat la contractació de totes les assistències tècniques sol·licitades per a culminar este treball en el termini assenyalat.
Segons han relatat, el primer telegrama amb instruccions des de Justícia a les oficines consulars per a recaptar la informació es va enviar el passat 15 de setembre, després de rebre la notificació de l'acte pel qual el Suprem suspenia cautelarment la possibilitat de votar als nacionalitzats per la 'llei de nets'.
A més, han assenyalat que el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va enviar a l'Oficina del Cens Electoral el passat 15 d'octubre el llistat de 76.600 persones que consten en DICIREG (Registre Civil digital) com a nacionalitzades d'acord amb els supòsits de la llei de memòria democràtica, que és l'única informació que constava en eixe departament.
Les fonts de l'executiu han estimat que "bona part" d'estes persones previsiblement voran suspés el seu dret al vot tal com han sol·licitat el partit polític Vox i altres associacions "d'extrema dreta". I remarquen que les persones incloses en els llistats van vore reconeguda la nacionalitat espanyola acollint-se al procediment previst en la llei de memòria democràtica, aprovada en el Congrés dels Diputats el 2022, i a la llei de nets, la instrucció que clarificava eixe procediment i reconeixia la presumpció d'exili.
Es tracta de requisits i procediments "idèntics" als establits després de la llei de memòria històrica que es va aprovar el 2007 que es van aplicar amb "plena normalitat", han indicat, alhora que han subratllat que s'han celebrat multitud de processos electorals estan en vigor.
El govern estima que la participació d'este col·lectiu suposa menys del 0,06% dels vots
A més, el govern ha calculat que, aplicant els nivells habituals de participació exterior, si les més de 160.000 persones estigueren en el Cens d'Espanyols Residents a l'Exterior, l'impacte potencial seria de menys de 14.000 vots a repartir entre 52 circumscripcions, la qual cosa suposa menys del 0,06% dels vots en les passades eleccions generals del 2023, han afegit. La incidència real seria encara menor, ja que el llistat inclou persones que no estan en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), tals com menors o persones que han mort, ha explicat.
Termini de cinc dies amb avís de multa
Divendres passat, el Suprem va donar al govern un termini de cinc dies per a remetre-li la llista de 163.020 afectats per la suspensió cautelar del vot a esta llei i va avisar de possible multa si no el complia. Un termini que els magistrats van reclamar als ministres de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, requerint-los que remeteren a la Sala Contenciosa Administrativa de l'alt tribunal, a la Junta Electoral Central i a l'Oficina del Cens Electoral la relació "nominal" de les persones afectades.
"Amb exprés advertiment als precitats que, si transcorregut el termini de cinc dies que, en tot cas, finalitzarà el dia 28 d'octubre de 2026, no remeten la relació nominal de referència, esta Sala podrà acordar una multa coercitiva o deduir, si escau, l'oportú testimoniatge de particulars per a exigir la responsabilitat penal que poguera correspondre", va advertir el Suprem.
La multa, segons va assenyalar l'alt tribunal, ascendiria als 1.000 euros als ministres que "incomplisquen este requeriment" i comunica la possibilitat de "reiterar estes multes fins a la completa execució de la sentència judicial, sense perjuí d'altres responsabilitats patrimonials a què hi haguera lloc".
