El Constitucional rebutja el recurs del defensor del poble i manté la suspensió del vot a 169.000 nacionalitzats per la 'llei de nets'

Una àmplia majoria del ple de l'òrgan de garanties creu que l'empara demanada per Ángel Gabilondo és prematura perquè el litigi encara continua obert al Suprem

Paperetes de votació d'una convocatòria electoral anterior
Paperetes de votació d'una convocatòria electoral anterior (arxiu) / Europa Press

El Tribunal Constitucional ha rebutjat este dimecres, per una àmplia majoria (10 a 2), l'admissió a tràmit del recurs del Defensor del Poble que demanava revocar la decisió del Suprem de suspendre el dret al vot als nacionalitzats per la llei de nets, més de 160.000 persones. L'òrgan de garanties considera prematur este pas, ja que el procediment continua obert en l'alt tribunal.

Fonts jurídiques citades per EFE han informat que el TC ha inadmés a tràmit el recurs d'empara promoguda per Ángel Gabilondo, qui va ser ministre amb Zapatero, amb deu vots en contra i dos a favor de l'admissió, que són els magistrats Ramón Sáez i Juan Carlos Campo. Estos números evidencien una fractura en el bloc progressista que no és habitual en els últims temps en el tribunal. Com que el recurs no ha passat el filtre, ocorre el mateix amb la mesura cautelaríssima sol·licitada, sense arribar ni a escoltat les parts, que deixar sense efecte la resolució del Suprem i reactivar el vot dels nacionalitzats en les eleccions generals del 29 de novembre.

El Constitucional ha argumentat que encara no s'ha esgotat la via de la jurisdicció ordinària perquè el Suprem va donar un termini als afectats per a personar-se i formular al·legacions contra la suspensió cautelar del vot, que acaba este dijous. La majoria del ple acull així el plantejament del ponent, Enrique Arnaldo, que assenyala que només pot presentar-se un recurs d'empara una vegada acabada l'actuació de l'òrgan jurisdiccional. És a dir, "només quan este haja finalitzat per haver recaigut una resolució ferma i definitiva pot entendre's esgotada la via judicial i, conseqüentment, és possible acudir davant d'este tribunal en demanda d'empara", cosa que no ocorre ara.

Els fronts oberts al Suprem

A l'alt tribunal l'assumpte continua viu i prova d'això és que la sala va donar un termini de 24 hores, fins a les 15:00 hores d'este dimecres, perquè les parts personades presenten al·legacions a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) del passat dia 16, en la qual envia documentació a tots els inscrits en el cens electoral de residents absents (CERA) de cara al 29N. Precisament, la JEC va fer este pas amb l'advertiment que no tots podran exercir el dret al sufragi per la suspensió decretada pel Suprem per a nacionalitzats per la llei de nets.

Iustitia Europa, un dels recurrents, ha reclamat al Suprem que advertisca sobre possibles incorriments en un delicte electoral si efectivament estos inscrits voten el 29N. Així mateix, este dijous acaba un altre termini, els cinc dies que la sala va donar als 163.020 afectats per a personar-se en el procediment com a part codemandada i així poder efectuar al·legacions amb la finalitat d'evitar la indefensió. Una opció que, per exemple, ja ha plantejat el Centre de Descendents d'Espanyols Units (Ce.DEU), que agrupa espanyols nacionalitzats gràcies a la norma.

El govern espanyol ha expressat el seu respecte a la decisió del TC i continua confiat que finalment el Suprem avalarà el dret constitucional de les persones afectades a votar. Fonts de l'executiu liderat per Pedro Sánchez recorden que l'òrgan de garanties ha desestimat el recurs d'empara considerant que la via judicial sobre este conflicte no està esgotada davant del Tribunal Suprem, i posen l'accent que els jutges del TC basen la decisió en motius de procediment sense entrar, com el Suprem fins ara, en el fons de la qüestió.

En este sentit, el govern espanyol continua defensant que tots els "nacionals espanyols", segons les fonts, tenen dret al vot,"el més sagrat en democràcia", com arreplega la Constitució. I per això confia que quan el Suprem adopte una decisió definitiva sobre l'assumpte aclarisca que no és possible suspendre "massivament" el dret al vot amb una mesura cautelar sense sentència ferma i sense audiència als afectats.

El PP amenaça amb accions penals

A més, hi ha un altre front obert que discorre en l'àmbit polític perquè el PP ha enviat un burofax a la directora general d'espanyols en l'exterior i d'assumptes consulars per a exigir que complisca immediatament la decisió del Suprem de suspendre el dret al vot a eixos nacionalitzats. En cas contrari, avisen que exigiran totes les responsabilitats a qui corresponga, també les penals.

També et pot interessar

stats