El Suprem confirma la pena de nou anys de presó per a Milagrosa Martínez
L'alt tribunal ratifica la sentència condemnatòria del cas Fitur de la trama Gürtel.
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de nou anys de presó per a l'exconsellera de Turisme del PP Milagrosa Martínez, condemnada en el cas Fitur pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per la participació en la trama Gürtel per construir el pavelló de la Comunitat Valenciana en la Fira Internacional de Turisme.
D'aquesta manera, el Suprem confirma la condemna de 13 anys de presó per al 'cap' de la trama, Francisco Correa; de 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; i de 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez, "el Bigotes". A més, confirma els nou anys de presó imposats pel TSJCV a l'exconsellera de Turisme en el Govern de Francisco Camps, Milagrosa Martínez.
A més, la sala confirma la condemna per a altres tres funcionaris de l'aleshores Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria: Isaac Vidal (set anys de presó); Rafael Betoret, excap de Gabinet de la consellera i que va pagar una multa de 9.600 euros en el conegut com a cas del trages (sis anys de presó); Jorge Guarro, excap de Promoció de l'entitat (quatre anys) i Ana Grau, excoordinadora de Fires (tres anys).
Els altres tres condemnats tenen relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat d'Orange Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat del Bigotes' (tres anys).
El TS confirma que Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfic d'influències i associació il·lícita, més falsedat documental en el cas d'aquest últim. Segons la sentència, l'exconsellera va cometre malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.
Sobre l'associació il·lícita, considera el Suprem que són responsables Correa, Crespo, Pérez, Jordán, Magariños i Herrero, ja que entén que en el relat fàctic es descriuen elements de tipus penal, és a dir, un "entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per a participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l'acció administrativa".
La sala rebutja així cada un dels recursos plantejats contra esta decisió pels condemnats dos motius al·legats per Magariños i 31 per Pablo Crespo en els quals mantenien que s'havia produït una vulneració del dret a un juí amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, absència de motivació dels fets considerats provats i vulneració del dret al secret de les comunicacions, entre d'altres.
