El Suprem avala el 155 davant la “gravetat extraordinària” dels fets
Desestima el recurs de 20 membres del Parlament de Catalunya la passada legislatura contra l'aplicació de l'article 155.
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de 20 membres del Parlament de Catalunya la passada legislatura contra l'aplicació de l'article 155. En la sentencia, l’alt tribunal afirma que “la gravetat extraordinària del qiue va passar no sembla necessitar més explicació”.
D’aquesta manera, la sentència rebutja el recurs contra el reial decret pel qual l'executiu central va cessar el govern català i va convocar eleccions després de l'aprovació de la declaració unilateral d'independència (DUI).
El Suprem exposa que "no és prou qualsevol incompliment de la Constitució o de l'ordenament jurídic" per a aplicar el 155. "Han sigut nombrosos els casos en què s'han apreciat comportaments inconstitucionals o il·legals i contraris als interessos generals per part de les comunitats autònomes i, també, per part de l'Estat i de les corporacions locals", afegeix.
Però recalca que els incompliments als quals es refereix l'article 155 de la Constitució “són una altra cosa i es qualifiquen per la seua extraordinària gravetat”. Així mateix, assegura que “els atemptats greus a l'interés general d'Espanya solament poden ser els que ataquen la seua pròpia existència i integritat”.
Per tant, l’alt tribunal considera les mesures del 155 com “útils” per a “fer front a actuacions contra les quals no serveixen les respostes ordinàries que poden oferir els òrgans constitucionals en el seu normal funcionament”. És a dir, “les imprescindibles i idònies” per a “la defensa, la salvaguarda de la pròpia Constitució i, si no hi ha altre remei, de la sobirania del poble espanyol”.
El Suprem ha recordat que és la primera vegada en l'experiència democràtica en què s'ha hagut d'aplicar aquest article. I es va fer perquè els poders de la Generalitat de Catalunya “sense observar el procediment de la seua reforma sinó en franca vulneració de la Constitució van optar per separar aquesta comunitat autònoma d'Espanya”.
Entre altres qüestions, els recurrents –entre els quals es troba l'actual president del Parlament, Roger Torrent– al·legaven que el president del govern espanyol no és l'autoritat prevista en la legislació (l'Estatut) per a dissoldre el Parlament.
Així mateix, consideraven vulnerat el seu dret constitucional a la representació política en haver vist acabat el seu mandat rebut dels electors per causes diferents de les previstes per la llei.
