La situació dels polítics empresonats marca les primeres hores de la Diada de Catalunya

Hui el Tribunal Constitucional ha admés a tràmit per unanimitat el recurs d'empara presentat per l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

El president de la Generalitat, Quim Torra; la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, en l'ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova
El president de la Generalitat, Quim Torra; la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, en l'ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova / Quique Garcia (Efe)

A primera hora del matí ha començat al Fossar de les Moreres, a Barcelona, l'acte institucional de l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. Per l'espai que recorda el setge de Barcelona del 1714 ja han passat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra,  amb tot el seu govern, i els membres de la mesa del Parlament. També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en representació del consistori. En acabar l'ofrena, Colau s'ha referit expressament a persones com Jordi Cuixart i a altres líders independentistes que estan a la presó i que hui no poden participar en aquest acte de la Diada. El president del Parlament, Roger Torrent, ha recordat els presos, i ha dit que estan sense llibertat per haver fet política. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha demanat que s'òbriguen espais per al diàleg.

A mesura que avança el matí passaran pel Fossar representants de diferents institucions socials, culturals i esportives, així com també dels partits polítics i sindicats. No hi participaran ni el Partit Popular ni Ciutadans.

Les ofrenes transcorren amb normalitat, entre crits de llibertat i per la independència. Fora del recinte, membres del Comité de Defensa de la República han pres posicions per a evitar que grupuscles de militants de l'extrema dreta s'hi acosten. Els Mossos d'Esquadra també treballen per a allunyar-los de l'acte institucional.

Ciutadans, a la plaça del Rei

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha elegit la plaça del Rei de Barcelona per a fer un acte en què ha acusat el govern de Catalunya d'excloure la meitat de la població. Arrimadas, que estava acompanyada del líder del partit,  Albert Rivera, ha acusat Quim Torra de menysprear i silenciar la meitat de Catalunya.

La manifestació de la Diagonal

L'Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una manifestació que ha de començar a les sis de la vesprada a l'avinguda Diagonal de Barcelona. El lema triat és "Fem la República Catalana". L'ANC ha demanat que siga multitudinària, per a retre homenatge als independentistes empresonats, i per a donar una resposta al govern espanyol. Segons l'ANC, s'hi han inscrit vora mig milió de persones.

La Diada de Catalunya va tindre un pròleg anit amb una marxa i un acte a la plaça de Sant Jaume. En el seu discurs institucional, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha confirmat la voluntat del seu govern de mantindre la ruta per a aconseguir la independència de Catalunya. Torra ha comparat la situació política a Catalunya amb l'arribada de les tropes borbòniques i l'amenaça del setge a la ciutat el 1713, quan calia "decidir entre la submissió i la resistència a Felip V".

El Constitucional estudiarà la recusació de Carme Forcadell contra el jutge Llarena

En relació amb els polítics empresonats, hui s'ha sabut que el Tribunal Constitucional ha admés a tràmit per unanimitat el recurs d'empara presentat per l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en presó preventiva des del 23 de març, contra la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar la recusació de Pablo Llarena.

Forcadell hi va recórrer perquè considera que es va vulnerar el seu dret de tutela judicial efectiva a un procés amb garanties, el dret a la defensa i el dret a un jutge imparcial. El Suprem va rebutjar el recurs, però ara el Constitucional considera que la qüestió afecta “una faceta del dret fonamental”. Com que no hi ha doctrina en aquest aspecte, es compleixen els requisits per a admetre a tràmit el recurs d'empara. El Tribunal Constitucional dona deu dies a les parts perquè puguen comparéixer.

           

També et pot interessar

stats