El Senat aprova definitivament la llei audiovisual

El text el publicarà el 'BOE' sense canvis en la polèmica definició de productor independent

Imatge d’arxiu del Senat
Imatge d’arxiu del Senat / Senat

El ple del Senat ha donat llum verda aquest dimecres, sense cap canvi, al projecte de llei general de comunicació audiovisual, que s'ha tramitat pel procediment d'urgència. Per tant, aquesta norma queda aprovada definitivament i entrarà en vigor amb la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La majoria de la cambra alta ha donat per bo el text que venia del Congrés dels Diputats, amb 125 vots a favor del PSOE, el PNB, el PRC i Teruel Existeix; 103 abstencions del PP, Ciutadans i la UPN; i 28 vots en contra d'ERC, Vox, Més Madrid, Junts per Catalunya, Més per Mallorca, Compromís, Geroa Bai, EH Bildu i Endavant Andalusia, molt crítics per la negativa a introduir canvis al Senat.

En la intervenció, la senadora del PP Esther Basilia del Brío ha justificat l'abstenció del seu grup perquè “el sector al final s'estima més una llei dolenta, ràpida, abans que el buit. La mala sort serà per al sector, per a les autores, els autors, els productors, els tècnics, els guionistes", ha assenyalat.

El portaveu del PNB, Luis Uribe-Etxebarria, ha explicat el seu suport per ser "notablement millor" que el que va eixir del Consell de Ministres. En canvi, no ha sigut prou per a ERC, que també havia pactat mesures de protecció de les llengües cooficials de l'Estat.

Per la seua part, Olivia Delgado, portaveu del PSOE en la matèria, ha justificat el rebuig a les més de 280 esmenes perquè, “en aquest cas, com està, és una bona llei i és fruit del diàleg permanent".

Els principis generals de la llei

Entre els principis generals, aplicables a tot l'àmbit audiovisual, la norma inclou la dignitat humana; la protecció dels usuaris respecte de continguts que atempten contra la dignitat de la dona; l'obligació de transmetre una imatge respectuosa i apreciativa de les persones amb discapacitat; la promoció del pluralisme lingüístic existent a Espanya; i la veracitat de la informació. Així mateix, la llei promou l'autoregulació i la coregulació en l'àmbit audiovisual.

Protecció dels menors

La llei obliga a tots els prestadors a facilitar informació sobre el contingut que pot ser perjudicial per als menors, assenyalant la qualificació per edats i els programes no recomanables per a menors de díhuit anys, que hauran d'emetre's entre les 22:00 i les 6:00 hores.

Regulació de la publicitat

Entre altres qüestions, la norma flexibilitza els límits de la publicitat en els serveis de televisió en obert i de pagament, d'acord amb el que marca la directiva europea. Així, es passa d'un límit de dotze minuts per hora a un límit màxim de 144 minuts entre les 6 del matí i les 18:00 hores, i a un límit màxim de 72 minuts entre les 18:00 i la mitjanit.

Promoció audiovisual europea

També s'obliga els prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu lineal a reservar almenys el 51% del temps d'emissió a obres audiovisuals europees. D'aquest percentatge, la meitat es reserva a obres en la llengua oficial de l'Estat, o en alguna de les llengües cooficials de les comunitats autònomes. RTVE reservarà un mínim del 15% a obres audiovisuals en alguna de les llengües cooficials, tenint en compte la població i reservant un 10% per a cadascuna.

En el cas dels serveis de televisió a demanda, hauran de reservar un 30% del catàleg a obres europees. La meitat hauran de ser obres en espanyol i el 40%, en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes.

Producció independent

S’incrementen les quantitats destinades a obra audiovisual en qualsevol format, que passarà del 0,9% actual al 3,5%. D'altra banda, el 2% es destinarà al finançament de cinema de productor independent, que haurà de fer-se també en espanyol o en alguna de les cooficials, enfront de l'1,8% vigent.

Finalment, no s'ha modificat la polèmica definició de productor independent, que va suscitar el rebuig de nombrosos professionals i associacions de productors del món del cinema i la televisió. El text legislatiu estableix que el finançament d'RTVE es faça amb aportacions de tots els agents presents en el mercat audiovisual que competeixen per la mateixa audiència: televisió lineal en obert, de pagament; prestadors de vídeo a demanda i plataformes d'intercanvi de vídeos.

Finalment, aquesta aportació hauran de fer-la prestadors establits a Espanya, així com els que estiguen en un altre país de la Unió Europea, sempre que oferisquen els serveis a Espanya. Així mateix, s'elimina l'aportació directa que fan els operadors de telecomunicacions per la part del seu negoci que no es corresponga a l'activitat audiovisual.

El sector va portar les pròpies reivindicacions al Festival de Canes i no descarta anar a Brussel·les amb les seues reclamacions.

També et pot interessar